Pere Esteve, un obscur pèrit industrial, va fer una carrera política meteòrica dins CDC. De simple regidor del minúscul (i hermosíssim) poblet de Tiana (1979) va passar a diputat del Parlament de Catalunya (1992) i a secretari general de CDC (1996). Pere Esteve era i és, sengons sembla, allò que els moderns anomenen sobiranista, per no dir separatista o independentista. I CDC no és gens independentista. Per tant, no era allà on havia de ser. El motiu que donen aquells que es troben en aquesta situació sol ser el pragmatisme: només dins un partit gran, de govern, es poden fer coses. Els crítics solen objectar que aquesta «dislocació» política obeeix a l'ambició personal. El cert és que la línia sobiranista de Pere Esteve va anar molt bé per vestir d'ideologia l'enfrontament de Pujol i Duran amb Miquel Roca. Miquel Roca, que es moria de ganes de ser ministre espanyol, va topar amb el veto de Pujol i l'hostilitat de Duran. Dos regionalistes, espanyolistes si tant voleu, varen utilitzar l'estratègia més intel·ligent per desfer-se d'un altre regionalista: li varen afuar un independentista. I Roca va botir. Però Pere Esteve era un polític inexpert i no va entendre res. En política, allò que toca fer en aquests casos (tot i que és immoral) és assumir el discurs de l'adversari derrotat: és la millor manera de neutralitzar-lo. Pere Esteve va mantenir la línia sobiranista quan, sense Roca, aquesta ideologia ja no era més que una nosa dins el partit («coses d'en Pere», en deia Pujol). Si s'hagués passat al regionalisme hauria pogut ser l'hereu de Pujol, però es va creure que, pel fet de marcar les línies dels congressos, un independentista podia dirigir un partit regionalista. Va ser desterrat al Parlament europeu en penitència d'aquest error. I ara, quan s'acosten les eleccions al Principat, ha dimitit per fugir de la catàstrofe. Probablement serà acollit, amb els braços oberts, dins ERC. A ERC li convé per desgastar CiU, però Pere Esteve no s'ho mereix. Diu que ha dimitit perquè no aprova la depedència del PP, que arriba fins a la subordinació. Es recorda de santa Bàrbara quan trona. Els diaris diuen que la seva actitud ha estat honorable: no és així, perquè ha obeït a l'astúcia molt primària que Esteve, per fi, ha assimilat en aquest darrer periode d'ostracisme. Polític mediocre, es va servir del sentiment independentista per medrar CDC, i probablement medrarà ERC. CDC es va servir d'ell, ERC se'n servirà, i l'independentisme, de moment, no li deu gran cosa. A CDC, per altra banda, ho tenen fatal: ara encara hauran de criticar més els seus aliats del PP, però, després de set anys d'anar amb ells, com més els critiquin, més hauran de reconèixer l'error de la seva política. P.S. Ara és a Euskadi on està en joc la llibertat dels pobles. El lehendakari i el Parlament actuen amb coratge i dignitat. Euskadi és la nostra trinxera. I la seva sort és la nostra sort. Endavant, companys.

Joan Mir. Professor de la UIB.