El discurs de l'extrema dreta europea i la coincidència, en un 80% dels casos, de la condició de pres preventiu amb la d'immigrant, proclamada demagògicament per Aznar, han disparat les reaccions de la classe política, normalment per atacar aquesta associació de conceptes. Si bastàs un contraexemple per invalidar la correlació entre immigració i delinqüència seria fàcil de trobar: la nombrosíssima emigració republicana a Hispanoamèrica no va generar ni un sol delicte. És un fet contundent i irrefutable. També és excepcional, però curiosament ningú ha aportat aquest argument. Deu ser per una perversió actual del concepte d'immigrant, que s'identifica només amb negre o moro. Aquí (i quan dic aquí òbviament no vull dir Espanya) tenim una llarga i important experiència en això de la immigració que no hem de negligir. Estam més capacitats que molts d'altres per reflexionar sobre aquesta qüestió. La correlació (i no relació de causa a efecte) entre immigració i delinqüència és, per a nosaltres, simplement una dada estadística constatable. Ja fa devers deu anys, quan ningú no parlava d'això, a la presó de Palma, segons declaracions del seu director, tres quartes parts dels presos eren nascuts a fora; la majoria eren de Granada, concretament de la capital i de Guadix. Aquesta qüestió era preocupant perquè el govern socialista volia fer-nos una presó cinc vegades més grossa que la que teníem. Gràcies a la insistència d'aquells que demostràrem que Mallorca només genera quatre-cents delinqüents vàrem aconseguir que la presó nova només tengués mil places, i no les dues mil planificades. La nostra experiència passada ens permet afirmar que la majoria dels immigrants ha col·laborat amb el seu treball a fer ric aquest país, però també que la immigració feia augmentar, i molt, la delinqüència. I això que aleshores no venien negres ni moros. Naturalment, demanar més policies per controlar xoriços i clavelleres no era (no és) gaire ben considerat pels successius governs espanyols. Tanmateix, per una hàbil manipulació de conceptes, els xoriços i les clavelleres no eren, no són, «immigrants». Tenien DNI espanyol, i això feia que aquells que en parlàvem fóssim qualificats de nazis i xenòfobs. Reflexionar sense reserves sobre els problemes reals té aquest risc. Aquells que estam a les antípodes del racisme i la xenofòbia no podem fer certes preguntes. Per exemple, dijous llegíreu al Diari de Balears que aquí la delinqüència ha augmentat enguany un 49'6% (a Espanya només ha agmentat el 5'87%, però aquesta dada tan escandalosa no la trobareu al diari: misteris de la mentalitat dels nostres periodistes). Ara: no queda bé demanar on han nascut els autors de tants de delictes. Seria alimentar la xenofòbia, tot i que un sospita que si els delinqüents fossin subsaharians la D. G. De Policia ja ens n'hauria informat: el senyor Aznar és molt prompte quan es tracta de trobar arguments per endurir la Llei d'Estrangeria. El nostre govern, a més de dedicar recursos, i bé que fa, a la mediació cultural, hauria de tenir algunes coses clares, sobretot respecte d'aquells «immigrants» que no es posen a l'abast dels assistents socials. Per exemple, que la delinqüència, a més de ser un problema per als ciutadans de les illes (com ho és a Valladolid), és una qüestió estratègica per a la nostra economia (cosa que no passa a Valladolid): les molèsties que produeix la petita delinqüència (estirades, descuideros, clavelleres, etc.) deterioren molt greument la nostra imatge exterior i inciten els turistes a no venir. Desgraciadament, el Codi Penal espanyol no està pensat per als nostres interessos, sinó per als d'uns senyors que no han de patir cada any l'arribada de l'allau de xoriços temporeros que, a més, saben que actuaran amb total impunitat. Això hauria de fer que el govern balear exigís a Madrid competències sobre immigració i sobre ordre públic (encara no podem evitar que energúmens com Gil i Gil ens facturin els seus delinqüents per tenir Marbella neta de malfactors). També hauria de demanar responsabilitats al ministre de l'Interior per l'augment desmesurat de criminalitat a les illes i, consegüentment, no permetre que arribi un altre estiu sense una dotació suficient de policies. Quan els analistes diuen que els partits tradicionals no han fet res per evitar que surti gent con Le Pen es refereixen, supòs, a coses així. I a partits com el del president Antich. Quan Gabriel Cañellas va dir que hauríem de limitar l'arribada d'immigrants, el PSOE va contestar amb tanques publicitàries que deien: «Mallorca, terra de tots». És, que jo sàpiga, un criteri que no ha canviat. Juguen amb foc.

PS: L'editorial d'aquest diari, dijous, titulat «Europa i la immigració», no feia cap referència a les escandaloses dades d'increment de la delinqüència a les Balears. El d'ahir, divendres, estava dedicat al mol·lusc «Glicymeris inflata».

Joan Mir. Professor de la UIB.