Els col·lectius humans s'han de poder autogovernar quan tenen coses en comú. Ser de la mateixa ciutat, per exemple, autoritza a decidir l'amplada dels carrers o a quina hora s'han de retirar els fems. També autoritza a no permetre que els d'altres ciutats fiquin el nas en aquestes qüestions. Els partits nacionalistes són del parer que hi ha un nivell de col·lectivitat anomenat nació que és el més important i, per això, aquest nivell ha de tenir dret al màxim autogovern. Totes les competències han de poder ser gestionades per aquesta col·lectivitat, i només en cas de cessió voluntària poden passar a ser responsabilitat d'agrupacions polítiques més extenses, com ara les federacions o les confederacions d'estats o de nacions. Els partits nacionalistes de l'Estat demanen que Espanya accepti la seva plurinacionalitat i la seva pluriculturalitat. Tots tenen clar que Espanya està formada per quatre nacions: la catalana, la basca, la gallega i la resta, que podria ser descrita com l'Espanya de matriu castellana. Tots els partits nacionalistes, després d'afirmar això, reclamen més autogovern dins el seu territori, dret que fonamenten en el fet de ser una nació. Tots els nacionalistes pensam que els ciutadans nacionals s'han d'organitzar entre ells i que ningú de fora els ha d'anar a dir com han de fer les coses. I, per coherència, allò que no volem per a nosaltres tampoc no ho volem per als altres. És a dir: el poble basc té dret a autogovernar–se. Negar això des del nacionalisme, a més d'una incoherència, és una immoralitat. Convergència i Unió és una força política nacionalista, que proclama la necessitat d'adaptar l'Estat a la realitat plurinacional espanyola i, consegüentment, reclama el màxim autogovern per a Catalunya. Per altra banda, votarà favorablement la llei que els partits nacionalistes espanyols, PP i PSOE, han consensuat per canviar el funcionament polític d'Euskadi. Es tracta realment d'eliminar del Parlament basc els diputats de Batasuna. Ara la coalició PNB–EA té un diputat més que la PP–PSOE, però si en tengués alguns menys (cosa possible en futures eleccions) també podria governar en minoria perquè PP i PSOE no podrien (ni voldrien) mai sumar els diputats de Batasuna als seus per canviar el govern. En canvi, a Vitòria, sense la nosa de Batasuna la representació política dels nacionalistes espanyols gairebé igualaria la dels nacionalistes bascs i, d'aquesta manera, amb mangarrufes legals, podrien aspirar a refer–se de la derrota contundent que dictaminaren les urnes. Aquesta llei, que tothom reconeix que està dissenyada exclusivament per excloure una opció política del País Basc, ha estat rebutjada explícitament pel seu Parlament. I els nacionalistes, per ser coherents, han de fer costat a les institucions basques en tot allò que lliurement decideixin sobre el seu funcionament. Probablement, les seves decisions han estat encertades; aquesta és la meva opinió. Però, i això és el quid de la qüestió, ni la meva opinió ni la de ningú que no sigui diputat al Parlament basc no ha de comptar per a res. Els bascs tenen tot el dret a decidir la seva estratègia política, fins i tot si s'equivoquen. Per això és criminal que Pujol, atacat per acceptar la Llei de Partits Polítics, s'hagi defensat proclamant: «Tots ens hem equivocat a Euskadi, fins i tot el PNB». Si el PNB s'equivoca, ja li passaran comptes els seus electors, però Pujol no té dret a fugir de la crítica a la seva actuació immoral desviant l'atenció cap a la discussió sobre si la manera que tenen els bascs d'organitzar el seu autogovern és encertada o equivocada. O és que també vol que els andalusos fiquin cullerada a la Generalitat? És això, per a ell, l'autogovern? L'objectiu final de l'anomenada política antiterrorista, a més d'aconseguir vots fàcils a Espanya, tanmateix no és altre que imposar a Euskadi una composició del seu Parlament dissenyada pel PP amb el vot favorable de CiU i, en qualsevol cas, diferent de l'expressada per la voluntat popular. Fins ara CiU ha comès molts d'errors, però aquesta és una qüestió que, finalment, haurà d'aclarir amb els seus electors. En canvi, el vot contra l'autogovern del País Basc és pitjor que un error: és una immoralitat. Lluís Companys, el president màrtir, va dir que totes les idees polítiques troben aliats per defensar–les, però que Catalunya, per defensar–se, només podia comptar amb els catalans. Malgrat tot, Companys, íntim amic del lehendakari Aguirre, va comptar sempre amb la solidaritat d'Euskadi. Companys, encara que digués allò, no va pensar mai que Catalunya s'hauria de defensar d'Euskadi. Ni Euskadi de Catalunya. Quina vergonya per a tots els catalans!

Joan Mir. Professor de la UIB.