La minva, mesura presa per homologar el pla d'estudis de la Universitat de les Illes Balears amb la planificació que realitza el Ministeri amb la posada en vigor de la Llei de qualitat, té dues repercussions directes: d'una banda, la rebaixa fa d'aquest el pla d'estudis amb menys crèdits per a formació en català des de la fi de la dictadura franquista; de l'altra, l'incompliment de la Llei de normalització lingüística, fet que obligarà els estudiants a completar la diplomatura amb cursos de reciclatge en llengua catalana.

La retallada de crèdits afecta totes les especialitats de la carrera de mestre. En l'especialitat de Llengua estrangera, el pla d'estudis preveu passar de 21 a 16'5 crèdits; en infantil, de 18 a 15; i en les especialitats d'educació primària, física i musical —a més de la nova especialitat d'educació especial, que la facultat estrena el curs vinent— de 27 a 15 crèdits.

A nivell de matèries, l'assignatura més afectada per la mesura és la de «Gramàtica catalana i la seva didàctica», que desapareix del llistat de troncals per convertir-se en assignatura optativa o de lliure elecció als currículums dels estudiants. També passen a optatives la Sociolingüística, la Literatura Infantil (en l'especialitat d'Educació Infantil) i la Història i Didàctica de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana (en l'especialitat de Llengua estrangera).

Aquesta retallada al pla d'estudis ha agafat per sorpresa el professorat de català de Magisteri, especialment indignat pel fet que sigui una mesura presa des de Mallorca, no de Madrid. Segons la informació proporcionada per Antoni Artigues, Rosa Calafat i Biel Majoral, tres formadors que veuran notablement modificada la seva tasca el curs vinent, va ser a principis d'aquesta setmana quan van tenir notícia d'aquesta retallada, una mesura decidida des de Palma per la UIB i la Conselleria de Cultura.