Com a llicenciat en Filologia Catalana m'ha indignat la carta del senyor Simó Xavier Casanova publicada en aquest diari diumenge passat. Com molta de gent, mescla ous amb caragols. Evidentment que estic d'acord amb ell en l'interès que el català sigui vertaderament una llengua nacional, però no en l'autodesqualificadora crítica que fa dels continguts de la carrera i del Departament de Filologia Catalana.

El senyor Casanova oblida la composició del departament, amb professors especialistes en llengua i en literatura. A l'ús de la llengua s'hi dediquen sociolingüistes i gramàtics, però els professors de literatura és ben clar que s'han de dedicar a rondalles, renaixences, segles XIV i XV, etc. i això no vol dir que els altres no s'hi puguin dedicar, naturalment.

Ja veig que el senyor Casanova deu ser d'aquests que han cursat Filologia Catalana per patriotisme, és a dir més per Catalana que per Filologia. Un greu error! Un patriota ho pot ser perfectament amb qualssevol estudis o en qualsevol feina.

No cal que estudiï filologia catalana, o millor dit, cal que no n'estudiï si no és la seva vocació. Si al senyor Casanova no li interessaven renaixences, segles XIV, XV ni rondalles, és obvi que es va equivocar de carrera. Quins quatre o cinc anys (com a mínim) més tudats! Però haver-se amargat la vida durant aquests anys (el pecat duu implícita la penitència), no li dóna dret a blasmar els estudis filològics. Que deixi tranquil·la la Filologia: ja li ha fet prou mal obtenint-ne la llicenciatura.