CARME CASTELLS. Palma.
Amb la garantia de mantenir a idèntica alçada el llistó de l'ensenyament del català a la formació dels alumnes de Magisteri, el vicerector de la UIB Eduard Rigo explicà a Diari de Balears el procediment que ha conduït a una rebaixa important de la dotació de crèdits troncals a totes les assignatures, realitzada per adequar el Pla d'Estudis de Mestre a la demanda de Madrid.

Segons explicà Rigo, la UIB garanteix l'equivalència en la formació de català dels futurs mestres, cosa que s'aconseguirà, malgrat la rebaixa de les assignatures de català obligatòries, ofertant aquestes matèries com assignatures de lliure elecció o complement per cursar amb el títol ja a la mà. D'una o altra manera els alumnes es veuran forçats a cursar-les: la Conselleria d'Educació els les exigirà per poder exercir com a mestres a les Balears.

L'explicació dels motius que han conduït a prendre aquestes mesures és complexa, com ho ha estat, segons informà Rigo, el mateix procés de transformació del Pla d'Estudis. La modificació ve arran de la demanda realitzada pel Ministeri, segons la qual els crèdits de la diplomatura s'havien de reduir de 223 a 207. Davant d'aquesta obligació, la Facultat confeccionà un nou pla que presentà a Madrid, tot i excedir-se en 11 crèdits del màxim permès. Mantenint les assignatures de català, «s'hi va retallar tot allò que era sensat, i encara sobraven crèdits».

Tanmateix, aquest excés es justificà al Ministeri a través d'un escrit del rector, Llorenç Huguet, en què s'al·legaven les especials circumstàncies lingüístiques de la Comunitat Autònoma, i la necessitat de mantenir aquesta formació pel procés de normalització. Així mateix, rector i vicerectors efectuaren gestions amb la Comissió Acadèmica de Ciències Socials i Jurídiques del Consell d'Universitats, que resultaren infructuoses: l'ens rebutjà aquest increment, al·legant, d'una banda, que en cap titulació i a cap universitat s'havia acceptat l'increment i, d'altra, que aquesta justificació no havia estat presentada per altres comunitats bilingües de l'Estat.

Obligats a eliminar 11 crèdits, però amb la intenció de garantir que els futurs mestres els cursin per poder exercir, la Universitat cercà aconseguir un pla d'estudis amb 207+11 crèdits amb l'assessorament de la Conselleria d'Educació i Cultura: la solució proposada és regular, a través d'un decret, l'obligació de cursar les matèries que són excloses del Pla d'Estudis, ja sigui amb crèdits lliure o bé un cop aconseguit el títol. L'obligació es dóna, únicament, en el cas que els titulats vulguin exercir a Balears.

Segons Rigo, diversos factors expliquen que els 11 crèdits eliminats afectin assignatures de català: d'una banda, perquè l'argument de creixement era de tipus lingüístic; d'altra, perque des de la institució es considerà imprescindible retallar assignatures del bloc bàsic –en què s'inclou el català– i no del bloc d'especialitat, on es troben les matèries que garanteixen la competència dels mestres en la seva especialitat. A més, Rigo assegura que en el procés de modificació «ja s'havia retallat tot quant la llei permet, passant de 63 a 45 crèdits en el bloc de psicopedagogia». «Cal dir que, comptant les 5 especialitats, el departament de Ciències de l'Educació ha perdut 72 crèdits per permetre que el català mantengui els seus», apuntà Rigo, reclamant «reconeixement públic per un esforç que s'ha fet i comprès, a voltes amb dificultats».