AINAUD DE LASARTE, J.M. 1995. El llibre negre de Catalunya. De Felip V a l’ABC. Barcelona, Ed. La Campana.

ANGUERA, P. 1997. El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional. Barcelona, Empúries.

ARACIL, L.V. 1986. “‘Llengua nacional’. Una crisi sense crítica?” Límits 1, 9-23.

ARACIL, Ll. V. 1982. Papers de sociolingüística. Barcelona, Ed. de la Magrana.

ARACIL, Ll.V. 1980. “A sociolingüistica da experiencia e da acción. O modelo galego”, Problemática das línguas sen normalitzar. Situación do galego e alternativas. Santiago, Ed. Xistral.

ARTIGUES, A. / CALAFAT, R. 1998. Ecologia lingüística. Barcelona, Ed. La Busca.

ARTIGUES, A. 1999. Llengua als Països Catalans. Palma, Lleonard Muntaner, Ed.

BASTARDES, A. 1986. “Indicacions i suggeriments per a l'elaboració de plans generals i específics d'extensió de l'ús del català”. Revista de llengua i Dret. 7, 179-185.

BASTARDES, A. 1990. “L'extensió de l'ús del català: fonaments teòrics per a una nova etapa”. Revista de Catalunya. 38,13-26.

BASTARDES, J. 1996. “Mots motivats que reflecteixen actituds diferents davant de les coses”, a Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots. Barcelona, Edicions 62, 25-42.

BERNABEU, J.L. 1984. Los límites simbòlicos. Alacant, Diputació Provincial d’Alacant. Institut d’Estudis Alacantins.

BIBILONI. G. 1997. Llengua estàndard i variació lingüística. València, Ed. 3 i 4.

BLUMER, H. 1982. El interaccionismo simbólico: perspectiva y método. Barcelona, Hora.

BOIX, E./VILA, X. 1998. Sociolingüística catalana. Barcelona, Ariel.

BOUDON, R. 1986. L’idéologie. Ou l’origine des idées reçues. París, Fayard.

BRETON, R. 1981. Les ethnies. París, Presses Universitaires de France.

CABANA, F. 1996. La burgesia catalana. Una aproximació històrica. Barcelona, Proa.

CALAFAT, R. 1999. Sabotatge a la llengua catalana. Palma, Lleonard Muntaner, Ed.

CALVET, L.J. 1974. Lingüistique et colonialime: petit traité de glottophagie. París, Payot.

CALVET, L.J. 1981. Les langues véhiculaires. París, Presses Universitaires de France.

CENC 1989. L’Ensenyament, eina bàsica de la catalanització. Palma.

ENCREVÉ, P. 1976. “Introduction” a LABOW, Sociolinguistique, parís, les Éditions de Minuit.

FERRER I GIRONÈS, F. 1990. Insubmissió lingüística. Barcelona, Edicions 62.

FISHMAN, J. 1982. Sociología del lenguage. Madrid, Cátedra.

FUSTER, J. 1994. Contra el nacionalisme espanyol. Barcelona, Curial.

GUMPERZ, J. J. 1971. Language in Social Groups. Stanford, Univ. Press.

HALLIDAY, M.A.K. 1982. El lenguaje como semiótica social, Mèxic, Ed. F.C.E.

HUDSON, R.A. 1980. Sociolinguistics. Cambridge University Press. (versió espanyola: La sociolingüística. Barcelona, Anagrma, 1981).

HUGUET, J. 2000. Cornuts i pagar el beure. El discurs anticatalà a la premsa espanyola. Barcelona, Columna.

JESPERSEN, O. 1969. La llengua en la humanitat, la nació, i l’individu. Barcelona, Ed. 62.

JUNYENT, C. 1996. Estudis africans. Barcelona, Empúries.

JUNYENT, C. 1999. “El català: una llengua en perill d’extinció?”, a Revista d’Igualada, 1 (abril 1999), 27-38.

JUNYENT, C. 1999. La diversitat lingüística. Barcelona, Ed. Octaedro.

LABOV, W. 1983. Modelos sociolingüísticos. Madrid, Ed. Cátedra.

LAMUELA, X. 1987. Català, occità, friülà: Llengües subordinades i planificació lingüística. Barcelona, Quaderns Crema.

LAMUELA, X. 1994. Estandardització i establiment de les llengües. Barcelona, Edicions 62.

MEDINA, J. 1995. L’anticatalanisme del diari ABC (1916-1936). Barcelona, PAM.

MESTRE, B. 1997. Balada d’en Guillem d’Efak. Palma, Documenta Balear.

MITXELENA, K. 1985. Lengua e Historia. Madrid, Ed. Paraninfo.

MOLLÀ, T. / PALANCA, C. 1987. Curs de sociolingüística 1. Alzira, Bromera.

MOLLÀ, T. / VIANA, A. 1989. Curs de sociolingüística 2. Alzira, Bromera.

MOLLÀ, T. / VIANA, A. 1991. Curs de sociolingüística 3. Alzira, Bromera.

MONTOYA, B. 1996. Alacant: la llengua interrompuda. Paiporta, València.

MUNNÉ, F. 1979. Psicologia Social. Barcelona, Ed. CEAC.

NADAL, J.M. 1992. Llengua escrita i llengua nacional. Barcelona, Quaderns Crema.

PALOU, J. 1999. El País, la quinta columna. L’anticatalanisme d’esquerres. Palma: Documenta Balear.

PAQUETTE, J-M. 1985. “L’esdevenidor de les polítiques lingüístiques al món”, Llengua i Dret, 6.

PEREGO, T. 1976. El lenguaje y los grupos humanos, Buenos Aires, Ed. Nueva Visión.

PITARCH, V. 1984. “El català al País Valencià: retracció i resistència”, Homenatge a Joan Fuster, Revista del Col·legi Universitari de Girona. Girona, Ed. Estudi General.

PITARCH, V. 1996. Control lingüístic o caos. Barcelona, Ed. Bromera.

PRATS, M. 1995. “L’estat de la llengua i de la cultura”, a Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, 5. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. 308-317.

PRATS, M / ROSSICH A. / RAFANELL, A. 1990. El futur de la llengua catalana. Barcelona, Ed. Empúries.

RAFANELL. A. 1999. La llengua silenciada. Empúries. Barcelona.

REBAGLIATO J. 1999. La Hispània Catalana. Barcelona, Curial.

RUIZ/SANZ/SOLÉ (1996) Història social i política de la llengua catalana. València, Ed. 3i 4.

SEMINARI DE SOCIOLINGÜÍSTICA. 1987. La diversitat (im)pertinent. Gent, política i llengües. Barcelona, El Llamp.

SERVEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. 2000. Plagueta de català per als infants de Mallorca. Palma, Consell de Mallorca.

SOLÉ I CAMARDONS, J. 1987. Sociolingüística per a joves, València, EFECPV.

SOLÉ/VILLARROYA 1993. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes, 1936-1975. Barcelona, Curial.

TRESSERRAS, J. M. / MARIN, E. 1987. El regne del subjecte. Barcelona, Ed. El Llamp.

WEINREICH, U. 1996. Llengües en contacte. Barcelona, Edicions Bromera.

WILLIAMS, C. (ed.) 1988. Language in geographic context. Clevedon, Filadèlfia, Mulitlingual Matters.

WOLF, M. 1982. Sociologías de la vida cotidiana. Madrid, Cátedra.