ALOMAR, A-I. 2000. La llengua catalana a les Balears en el segle XIX. Palma, Documenta Balear.

ARACIL, Ll. 1968. “Introducció”, a E. ESCALANTE, les xiques de l’entresuelo. Tres forasters a Madrid. València, Garbí.

ARACIL, Ll. V. 1986. Papers de sociolingüística. Barcelona, Edicions de La Magrana.

ARGEMÍ, A. 1996. Monolingüisme, bilingüisme i plurilingüisme a Europa. Barcelona, Associació Josep Narcís Roca i Ferreras.

ARGENTE, J.A/PAYRATÓ, Ll. 1990. “Contacte de llengües: antecedents i constitució de l’àmbit de recerca”, Límits 8, 81-98.

ARGENTE, J/PAYRATÓ, L. 1990. “Contacte de llengües: antecedents i constitució de l’àmbit de recerca”, Límits, 8, 81-98.

ARTIGAL, J.M. (coord.) 1995. Els programes d’immersió als territoris de llengua catalana. Estat de la qüestió. Barcelona, Fundació Jaume Bofill.

BAETENS BEARDSMORE, H. 1989. Principis bàsics del bilingüisme. Barcelona, la Magrana.

BAETENS BEARDSMORE, H. 1989. Principis bàsics del bilingüisme. Barcelona, la Magrana.

BAJARANO, A.M. 1988 Plurilingüismo y política lingüística en el Israel de nuestros días. Madrid, Fundación Juan March..

BAÑERAS, J. 1986. “El bilingüismo en Europa” a Repercusiones de la entrada en la CEE. Prespectivas desde Euskadi. EEE sartzeak Euskal Herrira ekarriko dituen ondorioak. Bilbao, IPES, 213-241.

BAÑERES, J. (coord.) 1990. El repte comunitari de l’Acta Única. Les llengües comunitàries a Catalunya. Barcelona, Generalitat de Catalunya.

BASTARDAS, A. 1985. La bilingüització de la segona generació immigrant. Realitat i fets a Vilafranca del Penedès. Barcelona, La Magrana.

BASTARDAS, A. 1986. Llengua i immigració. La segona generació immigrant a la Catalunya no-metropolitana. Barcelona, La Magrana.

BASTARDAS, A. 1991. Fer el futur. Sociolingüística, planificació i normalització del català. Barcelona, Empúries.

BASTARDAS/SOLER (eds) 1988. Sociolingüística i llengua catalana. Barcelona, Empúries.133-154.

BATARDAS, A. 1996. Ecologia de les llengües. Barcelona, Edicions Proa.

BIBILONI, G. 1997. Llengua estàndard i variació lingüística. València, Editorial 3i4.

BOIX, E. /VILA, F.X. 1998. Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona, Ariel.

BOIX, E. 1993. Triar no és trair. Identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barcelona, Ed. 62.

BRUGUERA, J. 1985. Història del lèxic català. Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

CALVET, L-J. 1974. Linguistique et colonialisme. París, Payot.

CAMPS, A/MILIAN, M. 1997. “Reflexionar sobre la llengua”. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 11, 5-12.

CASSANY, D. 1987. Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure. Barcelona, Empúries.

COLOMER, J. 1996. La utilitat del bilingüisme. Barcelona. Edicions 62.

COLÓN, G. 1989. El español i el catalán, juntos y en contraste. Barcelona, Ariel.

COMITÈ DE SEGUIMENT 2000. Declaració Universal de Drets Lingüístics. Generalitat de Catalunya/ Consorci per a la normalització lingüística CNL de Girona.

CORBEIL, J.-Cl. 1980. L’aménagement linguistique du Québec. Montreal, Guérin.

CORBEIL, J.-Cl. 1999. “Le plurilinguisme terminologique”, a Terminología y modelos culturales. Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada Universitat Pompeu Fabra, 75-84.

CORBEIL, J.-Cl. 1999. “Planification du travial terminologique”, a Terminología y modelos culturales. Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada Universitat Pompeu Fabra, 85-95.

COTANO, A. 2000. Les llengües minoritzades d’Europa. València, Ed. 3i4.

CUENCA, M.J. 1992. Teories gramaticals i ensenyament de llengües. València, Tàndem Edicions.

DENISON, N. 1982. “A Linguistic Ecology for Europe?”, Folia Lingüística XVI, 6-16.

DEPREZ, K. 1987. “Le néerlandais en Belgique”, a MAURAIS, J. (dir). Politique et aménagement linguistiques. Quebec/París, Conseil de la langue française/Le Robert, 47-120.

GAMBIER, Y. 1986. La Finlande bilingüe: historie, droit et réalités. Québec, Conseil de la Langue Française.

GROSJEAN, F. 1982. Life with two languages. An introduction to bilingualism. Cambridge, Harvard University press.

GUASCH, O 1995a. “Els processos d’escriptura en segones llengües”, Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 5, 13-21.

GUASCH, O 1995b. “Ús lingüístic i reflexió metalingüística en l’ensenyament i l’aprenentatge de segones llengües” a Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 6, 117-124.

HOFFMANN, Ch 1991. An introduction to bilingualism. Londres, Longman.

JUNYENT, C. 1995. Vida i mort de les llengües. Barcelona, Empúries.

JUNYENT, C. 1996. Estudis africans. Barcelona, Empúries.

JUNYENT, C. 1998. Contra la Planificació. Barcelona, Empúries.

LACREU, J. 1998. Manual d’ús de l’estàndard oral. València, Insitut Interuniversitri de Filologia Valenciana / Universitat de València.

LAMUELA, X. / MURGADES, J. 1984. Teoria de la llengua literària segons Fabra. Barcelona. Quaderns Crema.

LAMUELA, X. 1987. Català, occità, friülà: llengües subordinades i planificació lingüística. Barcelona, Quaderns Crema.

MACKEY, W. 1976. Bilinguisme et contact des langues. París, Klincksieck.

MACKEY, W. 1994. “La ecología de las sociedades plurilingües”, a BASTARDAS/BOIX (dirs.) ¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística. Barcelona, Ed. Octaedro, 25-54

MARÍ, I. 1996. Plurilingüisme europeu i llengua catalana. València, Universitat de València.

MARTÍ, J. 1992. L’ús social de la llengua catalana. Barcelona, Barcanova.

MAURAIS, J. 1994. “Es pot justificar l’unilingüisme des del punt de vista de la normalització lingüística?”, Revista de llengua i dret 22, 135-144.

MELIÀ, J. 1997. La llengua dels joves. Palma, Universitat de les Illes Balears.

MIER, J.Z. 1986. “Estudi sociolingüístic de certs aspectes de la llengua catalana”. Treballs de Sociolingüística Catalana 6, 33-111.

MOLLÀ, T. / PALANCA, C. 1987. Curs de sociolingüística 1. Alzira, Bromera

MOLLÀ, T. / VIANA, A. 1989. Curs de sociolingüística 2. Alzira, Bromera

MONTANER, E. 1987. “Igualitarisme lingüístic i Estat espanyol”, a Seminari de Sociolingüística. La diversitat impertinent. Barcelona, El Llamp, 67-112.

NINYOLES, R. 1976. Bases per a una política lingüística democràtica a l’Estat espanyol. València, Ed. 3i4.

NINYOLES, R. 1977. Cuatro idiomas para un Estado. Madrid, Cambio 16.

NINYOLES, R. 1989. Estructura social i política lingüística. Alzira, Bromera.

NUSSBAUM, L. 1992. “Manifestació del contacte de llengües en la interlocució”, Treballs de Sociolingüística Catalana 10, 99-124.

PALOU, P. 1999. El País, la quinta columna. L’anticatalanisme d’esquerres. Palma, Documenta Balear.

PARTAL, V. 1991. La revolta nacionalista a l’URSS. València, Ed. 3 i4.

PAYRATÓ (a cura de)1998. Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

PAYRATÓ, Ll. 1985. La interferència lingüística. Comentaris i exemples català-castellà. Barcelona, Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

PAYRATÓ, Ll. 1990. Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. València, Universitat de València.

PITARCH, V. 1996.Control lingüístic o caos. Alzira, Bromera.

PUEYO, M.1991. Llengües en contacte en la comunitat lingüística catalana. València, Universitat de València.

PUJADAS, J. J. / TURELL, M. T. 1993. “Els indicadors sociolingüístics del contacte interètnic”, a ALEMANY i al. (eds). Actes del novè col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 301-317.

RAMON, O. 1994. “Plurilingüismo en las Comunidades Europeas”, a BASTARDAS/BOIX (dirs.) ¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística. Barcelona, Ed. Octaedro, 155-167.

ROMANINE, S. 1989. Bilingualism. Oxford, Blacwell.

SAVERD, J. / VIGNEAULT (pres.)1975. Les états multilingues: problèmes et solutions / Multilingual political systems: problems and solutions. Quebec, CIRB / Les Presses de l’université laval.

SENELLE, R. 1983. El règim lingüístic a Bèlgica. Ordenació legal del plurilingüisme als Estats contemporanis, Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.

SIGUAN, M. 1996. L’Europa de les llengües. Barcelona, Ed. 62.

SOLÉ I CAMARDONS, J. 1998. Poliglotisme i raó. El discurs ecodiomàtic de Delfí Dalmau. Lleida, Pagès Editors.

TIMM, L. 1980. “Bilingualism, Diglossia, and Language Shift”, International Journal of the Sociology of language 25, 29-41.

TIVEY, L. 1987. El Estado Nación. Barcelona, Península.

TOULEMON, R. 1994. La construction européenne. París, Ed. Falois.

TURELL, T. 1994. “Sociolingüística i contacte de llengües: el rastre del català en el discurs espanyol”, Treballs de sociolingüística catalana 12, 51-62.

TUSON, J. 1996. L’escriptura. Una introducció a la cultura alfabètica. Barcelona, Empúries.

VALLCORBA, J. 1999. “Les interferències en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores. Primera part: Presentació. Les fórmules castellanes” Llengua Nacional 28, 18-24.

VALLCORBA, J. 1999. “Les interferències en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores. Segona part: Les formulacions catalanes” Llengua Nacional 29, 12-19.

VALLCORBA, J. 2000. “Les interferències en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores. Tercera part: Les interferències i les substitucions. L’anaforisme del partitiu (I).” Llengua Nacional 30, 13-21.

VIANA, A. (ed.) 1995. Aspectes del pensament sociolingüístic europeu. Barcelona, Ed. Barcanova.

VILA, F. X. / SELLARES, J. 1994. “El mercat únic, les llengües no majoritàries i la proposta flamenca de l’Europa de les cultures”, Revista de llengua i dret 21, 31-45.

WARDHAUGH, R. 1987. Languages in competition. Oxford, Blackwell.

WEINREICH, U. 1976. “Unilingüismo y multilingüismo”, a MARTINET, A. (dir.) Trabajo del lenguaje. Vol. 4: El lenguaje y los grupos humanos. Buenos Aires, Ediciones Nueva Visión , 81-115.

WEINREICH, U. 1996. Llengües en contacte. Alzira, Edicions Bromera.

WOOLARD, K. 1992. Identitat i contacte de llengües a Barcelona. Barcelona, La Magrana.

WOOLARD, K.A. 1992. Identitat i contacte de llengües a Barcelona. Barcelona, La Magrana.