|
ABRIL, J. / COSTA, J. 1987. Notes per a un curs de correcció, COM, 15, 26-31. Actes de les terceres jornades destudi de la llengua normativa. 1989. Publicacions de lAbadia de Montserrat. ARGENTE, J. A. 1978. Lingüística i sociolingüística: reflexions metodològiques., Els Marges, 77-88. ARGENTE, J.A.; PAYRATÓ, Ll. 1990. Contacte de llengües: antecedents i constitució de làmbit de recerca, Límits 8, 81-98. BALIBAR, R. / LAPORTE, D. 1974. Le français national. Politique et practique de la langue nationale sous la revolution. París, Hachette. BASTARDES, A. (ed.). 1994. ¿Un estado , una lengua? La organización política de la diversidad lingüística. Barcelona, Octaedro. BASTARDES, A. 1986. Indicacions i suggeriments per a l'elaboració de plans generals i específics d'extensió de l'ús del català, Revista de llengua i Dret. 7, 179-185. BASTARDES, A. 1990. L'extensió de l'ús del català: fonaments teòrics per a una nova etapa, Revista de Catalunya. 38,13-26. BASTARDES, J. 1996. Mots motivats que reflecteixen actituds diferents davant de les coses, a Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots. Barcelona, Edicions 62, 25-42. BERRUTO 1980. La variabilità sociale della lingua. Torí, Loescher, Editore. BIBILONI, G. 1997. Llengua estàndard i variació lingüística. València, Editorial 3i4 BOIX, E. / VILA, F. X. 1998. Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona, Ariel. BOURDIEU, P. 1982. Ce que parler veut dire léconomie des échanges linguistiques. Potiers, Fayard. BOYER, H. 1999. La Revolució Francesa a la recerca de lunilingüisme a Feliu/Juher, La invenció de les llengües nacionals. Barcelona, Quaderns Crema, 103-121. CALAFAT, R. 1999. Sabotatge a la llengua catalana, Palma, Muntaner, Ed. CALVET, L.- J. 1987. La guerre des langages et les politiques linguistiques, París, Payot. CASSANY, D. 1985. Un conjunt de textos per a un curs, a COM, 9, 4-12. CASSANY, D. / ARTIGAS, R. 1984. Ensenyament comunicatiu per a catalanoparlants: registres i tipus de text, COM, 6, 5-18. CASTELLANOS, C. / JOAN, B. 1993. Llengua i variació. Barcelona, Oikos-tau. COSERIU, E.1981. Los conceptos de dialecto, nivel, y estilo de lengua y el sentido propio de la dialectología, a Lingüística Española Actual, III/1, 1- 32. FELIU, F. / JUHER, C. (a cura de) 1999. La invenció de les llengües nacionals. Barcelona, Quaderns Crema. FOURQUET, J. 1976. Lengua, dialecto y patois, a MARTINET, A. (dir.). Tratado del lenguaje. Vol. 4: El lenguaje y los grupos humanos. Buenos Aires: Ediciones Nueva Visión, 7-31. GARVIN, P 1992. La langue standard. Concepts et processus Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, IV, àrea 3, Lingüística social. Palma, Universitat de les Illes Balears. GARVIN, R. / MATHIOT, M. 1969. The urbanization of the Guaraní Language, a FISHMAN (ed.), Readings in the Sociology of Language. LHaia, Mouton. GREGORY, M. 1992. Generic situation an register: a function view of communication, a Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, IV, àrea 3, Lingüística social. Palma, Universitat de les Illes Balears. GREGORY, M./CARROLL, S. 1978. Language and Situations. Language Varieties and their Social Contexts. Londres, Routledge & Kegan Paul. HAUGEN, E. 1966. Dialect, language, nation, a American Anthropologist, LXVIII, 922-935. HUMBOLDT, W. 1990. Sobre la diversidad de la estructura del lenguaje humano y su influencia sobre el desarrollo de la humanidad, Barcelona, Anthropos. INSTITUT DESTUDIS CATALANS 1990-1992. Documents de la Secció filològica, 2 vols. Barcelona. INSTITUT DESTUDIS CATALANS. 1990. Propostes per a un estàndard oral, I, Fonètica. Barcelona. INSTITUT DESTUDIS CATALANS. 1992. Propostes per a un estàndard oral, II, Morfologia. Barcelona. JESPERSEN, O. 1969. La llengua en la humanitat, la nació i lindividu. Barcelona, Edicions 62. JUNYENT, C. 1992. Vida i mort de les llengües. Barcelona, Empúries. LACREU, J. 1998. Manual dús de lestàndard oral. València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Universitat de València. LAMUELA, X. / MURGADES, J. 1984. Teoria de la llengua literària segons Fabra. Barcelona, Ed. Quaderns Crema. LAMUELA, X. 1987. Català, occità, friülà: Llengües subordinades i planificació lingüística, Barcelona, Quaderns Crema. LAMUELA, X. 1994. Estandardització i establiment de les llengües. Barcelona, Edicions 62. LÓPEZ DEL CASTILLO, Ll. 1976. Llengua standard i nivells de llenguatge. Barcelona, Laia. MARÍ I. 1983. Registres i varietats de la llengua, COM ensenyar català als adults, 3, 24-26. MARÍ, I. 1981. Lestandardització de la llengua catalana. Perspectives actuals, Affar, 2. Universitat de les Illes Balears. MARI, I. 1986. Sobre l'estàndard i l'ensenyament del català, COM ensenyar català als adults. 12, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 23-25. MARÍ, I. 1987. Noves consideracions sobre lestàndard, COM, 15, 23-25. MARÍ, I. 1987: Varietats i registres en la llengua dels mitjans de comunicació de masses, a Actes de les Segones Jornades de la Llengua Normativa. Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 9-30. MARÍ, I. 1990. Consideracions prèvies per a la difusió d'un model lingüístic als mitjans de comunicació, a La llengua als mitjans de comunicació. València, Antoni Ferrando (ed.). Inst. Filologia Valenciana, 17-24. MARÍ, I. 1992. Estat delaboració dels registres, a Segon Congrés Internacional de la Llengua catalana, IV, àrea 3. Lingüística Social. Palma, Universitat de les Illes Balears. MARÍ, I. 1992. Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la planificació lingüística. Barcelona, Empúries. MARÍ, I. 1999. La planificació lingüística, a El català. Un debat a finals del segle XX. Barcelona, la Busca edicions, 81-108. MARTÍ, J. 1992. Lús social de la llengua catalana. Barcelona, Barcanova. MARTÍ I CASTELL (curador), Processos de normalització lingüística. Barcelona, Columna. MILROY, J./MILROY, L. 1985. Authority in Language. Londres - Nova York, Routledge. MOLL, F.de B. 1978. Llengua o dialecte? Català o mallorquí?. Palma, Editorial Moll. MOLLÀ, T. / PALANCA, C. 1987. Curs de sociolingüística 1. Alzira, Bromera. MOLLÀ, T. /PALANCA, C. 1987. Curs de sociolingüística 1. Alzira, Bromera MOLLÀ, T./ VIANA, A. 1989. Curs de sociolingüística 2. Alzira, Bromera. MURGADES, J. 1992. Normalitat lingüística i autoritat acadèmica, a Jornades de la Secció Filològica de lInstitut dEstudis Catalans a Lleida (1 i 2 de juny de 1991), Barcelona-Lleida, IEC-IEI-UV, 45-50. MURGADES, J. 1996. Llengua i discriminació. Barcelona, Curial. PARÉS, M. I AL. 1981. La televisió a la Catalunya autònoma. Barcelona, Edicions 62. PAYRATÓ, LL. (a cura de). 1998. Oralment. Estudis de variació funcional del català. Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat. PAYRATÓ, Ll. 1990. Català col·loquial. Aspectes de lús corrent de la llengua catalana. València, Universitat de València. PÉREZ MORAGON, F. 1982. LAcadèmia de Cultura Valenciana. Història duna aberració. València, Eliseu Climent. PITARCH, V. 1984. Lestàndard català: entrebancs i peremptorietat, Els Països Catalans: un debat obert. València, Ed. 3i4. PITARCH, V. 1993. LAdministració valenciana i la seua imatge de la llengua del país. Actituds consegüents (1978-1992), Jornades de la Secció Filològica de lInstitut dEstudis Catalans a Castelló (16 i 17 doctubre de 1992), IEC-UJI, Barcelona-Castelló, 75-91. ROSSICH, A. 1994. "El català: àmbits de prestigi i àmbits dús a II Jornades de Sociolingüística: Lús social i el futur de la llengua. Ajuntament dAlcoi, 126-135. ROSSICH, A./ RAFANELL, A. 1998. Oralitat, escriptura, ortologia, a Actes de lOnzè Col·loqui Internacional de Llengua i literatura Catalanes. Palma (Mallorca), 8-12 de setembre de 1997. Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 263-298. SIGUAN, M. 1996. LEuropa de les llengües. Barcelona, Edicions 62. SOLÀ, J. 1977. Del català incorrecte al català correcte. Història dels criteris de correcció lingüística. Barcelona, Edicions 62. SOLÀ, J. 1987. Letern problema entre la llengua i el poder. Manacor, Patronat de lEscola Municipal de Mallorquí. SOLÀ, J. 1990. Lingüística i normativa. Empúries. Barcelona. SOLÉ I CAMARDONS, J. 1998. Poliglotisme i raó, Lleida, Pagès editors. SOLÉ, J. / VILLAROYA, J. 1993. Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes. 1936-1975. Barcelona, Curial. STEWARD, W. 1969 A Sociolinguistic Tipology for describing National Multilingualism, a FISHMAN (ed.), Readings in he Sociology of Language, LHaia, Mouton, 531-545. STUBBS, M. 1982. El llenguatge i lescola. Barcelona, Edicions 62. TUSON, A. 1995. Anàlisi de la conversa. Barcelona, Empúries. VALLVERDÚ, F. 1986. Elocució i ortologia catalanes. Barcelona, Jonc. VALLVERDÚ, F. 2000. El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona, Edicions 62. VENY, J. 1982. Els parlars catalans. Palma, Moll. VENY,J. 1984. dialecte i llengua, Els Marges, 30, 11-28. VENY, J. 1985. Introducció a la dialectologia catalana. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. VIANA, A. 1987. Codis lingüístics i significació social, a Seminari de Sociolingüística. La diversitat (im)pertinent. Gent, política i llengües. Barcelona, El Llamp, 142-154. VIAPLANA, J. 1999. Entre la dialectologia i la lingüística. La distància lingüística entre els varietats del català nord-occidental. Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat. VILA i al. (coords.) Normativa i ús de la llengua. Barcelona, Graó. VILA, F. X. 1997. La noció de lús en la planificació lingüística de lensenyament, Revista de Llengua i Dret 27, 131-152. VILADOT, M. A. 1993. Identitat i vitalitat lingüística del catalans. Barcelona, Columna. VINYOLES, J. J. 1978. Vocabulari de largot de la delinqüència. Barcelona, Ed. Millà. WOOLARD, K. 1992. Identitat i contacte de llengües a Barcelona. Barcelona, La Magrana. WOOLARD, K.A. 1985. Language Variation and Cultural hegemony: Toward and Integration of Socilinguistic and Social Teory, American Ethnologist 12, 4, 738-748. |
||