RELLENÇAMENT DE LA "PROCLAMA PER L'ENSENYAMENT
EN CATALÀ"
Català English
Dia 6 de febrer del 2001 el "Diari de Balears" informa que,
"Mes de tres mil signants exigeixen a Antich una educació
en català (...) Un decret que asseguri que l'ensenyament a tots
els nivells i a tots els centres de les Illes Balears es vehiculi íntegrament
en català i que tengui en compte la realitat cultural -geogràfica,
històrica, literària, etc.- de totes les terres de parla
catalana (...) Es considera imprescindible normalitzar l'ensenyament
de les illes Balears amb vista a un futur pròxim i llunyà;
i la normalització que sempre han reclamat les forces cíviques
és un ensenyament plenament català. Els signants creuen
que ara hi ha una situació favorable per al Govern de Progrés".
Vet ací, l'empenta i l'envestida de la Proclama per l'Ensenyament
en Català. Al capdavant hi anaven Josep Massot i Muntaner, Josep
Melià i Pericàs i Gabriel Oliver; a més d'institucions
(Obra Cultural Balear, Stei, Ajuntament de Llubí), batles (Felanitx,
Algaida, Alaró), personalitats polítiques i intel·lectuals,
i més de vint centres de Primària i Instituts d'Ensenyament
Mitjà.
Els que parlam català, els que estructuram la vida en català
fa tres-cents anys que tenim a sobre lleis i estratègies genocides,
tendents a substituir el català a la conversa, a l'escola, als
mitjans de comunicació; en general, a tots els àmbits
públics i privats. Estructures i administracions d'Estat que
conculquen els drets catalans. Patim una situació desigualitària
profunda, d'acord; però es pot contrarestar amb mesures eficaces
de planificació lingüística, com s'han duit a terme
a altres llocs d'Europa. Cal que els nostres governs autònoms
aprofitin al màxim les mínimes parcel·les legals.
En canvi, el Govern de les Illes Balears manté el "decret
del 50%" fet pel PP, no derogat pel Decret 125/2000 que, a més
diu: "En qualsevol cas, s'han de respectar els drets lingüístics
individuals, d'acord amb la legislació vigent i el que s'estableix
en el projecte lingüístic de centre".
Garantim així la integració dels nouvinguts i dels de
fa estona? Us imaginau per quina llengua passarà això
d'exercir el Dret lingüístic, Constitución en mano?
Dia 4 de setembre del 2000 el "Diari de Balears" titula: "Les
escoles balears rebran abans de fi d'any 800 nous alumnes estrangers".
I fa un any i busques el mateix diari informava que, "Un 26 per
cent d'alumnes dels centres concertats només estudien en castellà.
Aquesta xifra és clarament superior a la dels qui cursen els
seus estudis en català". I dia 31 de març del 2002
el "Diari de Balears" informa del fet que: " 1.190 fills
d'immigrants s'han matriculat a les Illes ja iniciat el curs"
L'Obra Cultural Balear a la Diada per la Llengua del 2001 manifesta
que, "Al cap de dos anys, a mitjan legislatura, hem d'exigir al
Govern que faci molt més del que ha fet fins ara, perquè
amb un pla de xoc i el compliment d'aquest programa no sabem si la llengua
se salvarà, però sense la seva adopció segur que
no ho farà de cap de les maneres".
Quina innovació, quin Pla de Xoc és aquell que des d'un
govern autònom i progressista assumeix un "model de conjunció
lingüística o bilingüisme integral", i presenta
la llengua "la llengua catalana i la llengua castellana" com
a fets indestriables i com a llengües "de comunicació
i d'aprenentatge"? Dia 26 de març del 2002 el "Diari
de Balears" informa: "Educació recomanarà reunir
els departament de català i castellà als instituts d'ESO.
L'ensenyament integrat de les gramàtiques catalana i castellana
per evitar duplicacions en els continguts escolars de l'ESO arribarà
aquest mes d'abril com a decret." (...)
En lloc d'espipellar amb decrets de mínims, DEMANAM al Govern
de les Illes Balears un decret de màxims que sàpiga estirar
tant com pugui les poques llibertats que la Constitució espanyola
permet. Volem eines eficaces, o sia lleis pensades -com fan els de Madrid-,
que es posin a l'alçada de la feinada que han fet i fan els docents
des de fa més vint anys.
PROCLAMA PER L'ENSENYAMENT EN CATALÀ
Sabem que vivim una situació delicada, però
també que el redreçament de la llengua catalana és
possible i que és ineludible prendre les mesures mínimes
immediatament. Ara es dóna una situació favorable per
emprendre aquestes mesures, amb el pacte de progrés al govern,
ja que tots els grups que en formen part han manifestat la necessitat
de normalitzar el català.
És imprescindible normalitzar l'ensenyament
de les Illes Balears amb vista a un futur pròxim i llunyà;
i la normalització que sempre han reclamat les forces cíviques
és un ensenyament plenament català. Emparant-nos en la
situació de l'ensenyament al Principat de Catalunya, constatam
que és possible legalment i realment fer un ensenyament d'aquest
tipus (fet bàsic, encara que no suficient per a la integració
dels no-catalanoparlants i per a la no desintegració de la comunitat
lingüística catalana).
Per tot això apel·lam a la voluntat
de tots els individus i col·lectius i DEMANAM UN DECRET QUE ASSEGURI
QUE L'ENSENYAMENT A TOTS ELS NIVELLS I A TOTS ELS CENTRES DE LES ILLES
BALEARS ES VEHICULI ÍNTEGRAMENT EN CATALÀ I QUE TINGUI
EN COMPTE LA REALITAT CULTURAL -GEOGRÀFICA, HISTÒRICA,
LITERÀRIA, ETC. DE TOTES LES TERRES DE PARLA CATALANA. L'aplicació
d'aquest decret s'hauria de fer progressivament, a fi d'evitar traumes,
però sense dilacions.
