Llibre de visites. Signa'l !!!

 

Què té aquesta terra nostra (Biel Majoral) format MPGA

Jo sóc català (Biel Majoral) format MPGA

 

Espai dedicat a posar de manifest les empreses, col·lectius o particulars que per la seva rellevància pública marginen el català a internet

 

Estudi sobre l'ús del català a les webs

 

Participeu a la campanya per fer oficial la llengua catalana a la Unió Europea. Aquesta campanya pretén enviar missatges massius a les bústies electròniques de la UE i al PP, tot exigint que el català sigui llengua oficial.

 

Visita el web per signar el manifest: Per una televisió autonòmica en català i de qualitat

 

El currículum integrat, una errada de les autoritats educatives per Joan Lladonet Document PDF

 

 

 

 

 

 

RELLENÇAMENT DE LA "PROCLAMA PER L'ENSENYAMENT EN CATALÀ"

Català English

Dia 6 de febrer del 2001 el "Diari de Balears" informa que, "Mes de tres mil signants exigeixen a Antich una educació en català (...) Un decret que asseguri que l'ensenyament a tots els nivells i a tots els centres de les Illes Balears es vehiculi íntegrament en català i que tengui en compte la realitat cultural -geogràfica, històrica, literària, etc.- de totes les terres de parla catalana (...) Es considera imprescindible normalitzar l'ensenyament de les illes Balears amb vista a un futur pròxim i llunyà; i la normalització que sempre han reclamat les forces cíviques és un ensenyament plenament català. Els signants creuen que ara hi ha una situació favorable per al Govern de Progrés".


Vet ací, l'empenta i l'envestida de la Proclama per l'Ensenyament en Català. Al capdavant hi anaven Josep Massot i Muntaner, Josep Melià i Pericàs i Gabriel Oliver; a més d'institucions (Obra Cultural Balear, Stei, Ajuntament de Llubí), batles (Felanitx, Algaida, Alaró), personalitats polítiques i intel·lectuals, i més de vint centres de Primària i Instituts d'Ensenyament Mitjà.

Els que parlam català, els que estructuram la vida en català fa tres-cents anys que tenim a sobre lleis i estratègies genocides, tendents a substituir el català a la conversa, a l'escola, als mitjans de comunicació; en general, a tots els àmbits públics i privats. Estructures i administracions d'Estat que conculquen els drets catalans. Patim una situació desigualitària profunda, d'acord; però es pot contrarestar amb mesures eficaces de planificació lingüística, com s'han duit a terme a altres llocs d'Europa. Cal que els nostres governs autònoms aprofitin al màxim les mínimes parcel·les legals.

En canvi, el Govern de les Illes Balears manté el "decret del 50%" fet pel PP, no derogat pel Decret 125/2000 que, a més diu: "En qualsevol cas, s'han de respectar els drets lingüístics individuals, d'acord amb la legislació vigent i el que s'estableix en el projecte lingüístic de centre".
Garantim així la integració dels nouvinguts i dels de fa estona? Us imaginau per quina llengua passarà això d'exercir el Dret lingüístic, Constitución en mano?


Dia 4 de setembre del 2000 el "Diari de Balears" titula: "Les escoles balears rebran abans de fi d'any 800 nous alumnes estrangers". I fa un any i busques el mateix diari informava que, "Un 26 per cent d'alumnes dels centres concertats només estudien en castellà. Aquesta xifra és clarament superior a la dels qui cursen els seus estudis en català". I dia 31 de març del 2002 el "Diari de Balears" informa del fet que: " 1.190 fills d'immigrants s'han matriculat a les Illes ja iniciat el curs"

L'Obra Cultural Balear a la Diada per la Llengua del 2001 manifesta que, "Al cap de dos anys, a mitjan legislatura, hem d'exigir al Govern que faci molt més del que ha fet fins ara, perquè amb un pla de xoc i el compliment d'aquest programa no sabem si la llengua se salvarà, però sense la seva adopció segur que no ho farà de cap de les maneres".
Quina innovació, quin Pla de Xoc és aquell que des d'un govern autònom i progressista assumeix un "model de conjunció lingüística o bilingüisme integral", i presenta la llengua "la llengua catalana i la llengua castellana" com a fets indestriables i com a llengües "de comunicació i d'aprenentatge"? Dia 26 de març del 2002 el "Diari de Balears" informa: "Educació recomanarà reunir els departament de català i castellà als instituts d'ESO. L'ensenyament integrat de les gramàtiques catalana i castellana per evitar duplicacions en els continguts escolars de l'ESO arribarà aquest mes d'abril com a decret." (...)

En lloc d'espipellar amb decrets de mínims, DEMANAM al Govern de les Illes Balears un decret de màxims que sàpiga estirar tant com pugui les poques llibertats que la Constitució espanyola permet. Volem eines eficaces, o sia lleis pensades -com fan els de Madrid-, que es posin a l'alçada de la feinada que han fet i fan els docents des de fa més vint anys.

PROCLAMA PER L'ENSENYAMENT EN CATALÀ

Sabem que vivim una situació delicada, però també que el redreçament de la llengua catalana és possible i que és ineludible prendre les mesures mínimes immediatament. Ara es dóna una situació favorable per emprendre aquestes mesures, amb el pacte de progrés al govern, ja que tots els grups que en formen part han manifestat la necessitat de normalitzar el català.

És imprescindible normalitzar l'ensenyament de les Illes Balears amb vista a un futur pròxim i llunyà; i la normalització que sempre han reclamat les forces cíviques és un ensenyament plenament català. Emparant-nos en la situació de l'ensenyament al Principat de Catalunya, constatam que és possible legalment i realment fer un ensenyament d'aquest tipus (fet bàsic, encara que no suficient per a la integració dels no-catalanoparlants i per a la no desintegració de la comunitat lingüística catalana).

Per tot això apel·lam a la voluntat de tots els individus i col·lectius i DEMANAM UN DECRET QUE ASSEGURI QUE L'ENSENYAMENT A TOTS ELS NIVELLS I A TOTS ELS CENTRES DE LES ILLES BALEARS ES VEHICULI ÍNTEGRAMENT EN CATALÀ I QUE TINGUI EN COMPTE LA REALITAT CULTURAL -GEOGRÀFICA, HISTÒRICA, LITERÀRIA, ETC. DE TOTES LES TERRES DE PARLA CATALANA. L'aplicació d'aquest decret s'hauria de fer progressivament, a fi d'evitar traumes, però sense dilacions.

JOSEP MASSOT I MUNTANER
(Director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat)
MIQUEL SERRA MAGRANER
(Director del Diari de Balears)
LLUÍS AROLA FERRER
(
Rector de la Universitat Rovira i Virgili)
GABRIEL OLIVER, BIEL MAJORAL
(Professor de la Universitat de les Illes Balears)
NEUS SANTANER PONS
(STEI-i)

 


Notícies

 


 

 

A la secció programes d'aquest web hi podreu trobar traduccions al català

 

 

 

 

Us demanem la vostra adhesió a la proclama:

Nom o Institució

Primer cognom

Segon cognom

NIF o passaport

Població

Professió

Correu electrònic

 

 

 

 

 

 

 

Servicios Gratis en Webservicio.com
Webservicio.com


Webmasters:

Rosa Calafat Vila (Professora UIB)

Joan Florit Amengual (Filòleg)

Iniciada l'abril de 2002

 


El web que anau a visitar incorpora JavaScript i animacions DHTML i Flash.
Per veure algunes publicacions (programes i documentació impresa)
cal tenir el plug-In d'Acrobat