El mes de febrer és el més curt que tot any té
L'hivern, i per tant aquest mes de febrer és una de les millors èpoques de l'any per veure d'Orió i les seves constel·lacions veïnes. El conjunt forma part d'una de les regions del cel més conegudes per la gent del camp, tal com es pot veure en aquesta cançó, una de les més riques que hem pogut trobar pel que fa a referències astronòmiques:
Madona, sortiu, veureu
es Deiols i ses Cabrelles,
s'Estel de Guarda va amb elles
i també la Veracreu
És interessant fer notar que els Deiols, s'Estel de Guarda i ses Cabrelles estan perfectament alineats i relativament propers (a uns 35º de separació entre el Cenydor -les tres Maries- i les Cabrelles) per tant la cançó està basada amb la situació real d'aquests estels en el cel, fins i tot, podríem aventurar-nos a dir que es tracta d'una cançó d'hivern ja que és en aquesta estació quan es pot observar a unes hores més accessibles per tot hom, és a dir, a les primeres de la nit.
Altres refranys referits a aquest mes són:
A. Ornitològiques
1. Pel febrer sort del tord que es menge el corc
2. Orenetes pel febrer, mal any ve
3. Per Sant Macià l'oreneta ve i el tord se'n va.
B. Pageses
4. Per Sant Valentí l'ametller a florir
5. Per Sant Valentí, floreix el romaní
C. Meteorològiques
6. Febrer assolellat, febrer gelat
7. El vent de Sant Maties dura quaranta dies
8. Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs
Comprovar si són certes (a les nostres illes), les dites ornitològiques i pageses abans esmentades.
Per això podem utilitzar, entre d'altres recursos, els llibres:
| Índex | Següent |