Andromeda (And, Andromedae, Andròmeda)

Mitologia

En la mitologia grega, Andròmeda era la filla del rei Cefeu i de la reina Casiopea, reis d'Etiopia. En certa ocasió, Casiopea va ofendre Poseidó, rei del mar, quan afirmà que ella i Andròmeda eren més hermoses que les Nereides (nimfes del mar, protegides de Poseidó).
Aquest es va enfadar molt i Cefeu, per calmar-lo, va encadenar a Andròmeda a una roca, per tal de què servís com a víctima d'un monstre marí que assolava la regió. Quan el monstre estava a punt de devorar Andròmeda, va aparèixer l'heroi Perseu, montat sobre el cavall alat Pegàs.
Perseu va matar el monstre, alliberà Andròmeda i es casà amb ella (com a testimoni d'aquesta unió, ambdós estan ben a prop en el cel).

Com localitzar la constel·lació

Si ja hem aprés a distingir el gran quadrat de Pegàs, serà molt fàcil reconèixer les dues alineacions principals que caracteritzen Andròmeda. Totes dues parteixen de l'angle superior esquerra del quadrat i es van separant, dirigint-se aproximadament cap el norest.
És una constel·lació típica d'aquesta estació de tardor, per la qual cosa la tindrem sobre els nostres caps gairebé tot el mes, a mitjanit.

Estrelles més importants

Estrella Nom Significat Magnitud Color Asc. Recta Declinació   Distància
β And Mirach
Merach, Mirac, Mirak, al Mizar		 la cintura,
el davantal		 2.06 Vermella 1h09m43.9s +35°37’14” 267 al
α And
δ Peg		 Alpheratz
Alpherat, Sirrah, Sirah		 el cap de la dona encadenada,
el melic del cavall		 2.06 Blava 0h08m23.3s +29°05’26” 101 al
γ1−γ2 And Almach
Alamak, Almak, Almaak, Almaach		 linx del desert,
el peu d'Andròmeda		 2.26 / 4.84 Taronja / Blavenca 2h03m54.0s +42°19’47” 355 al
δ And     3.27 Taronja 0h39m19.7s +30°51’39” 104 al
51 And     3.57 Taronja 1h37m59.6s +48°37’42” 222 al
ο And     3.62 Blava 23h01m55.3s +42°19’34” 679 al
λ And     3.82 Groga 23h37m33.9s +46°27’29” 72 al
μ And     3.87 Blavenca 0h56m45.2s +38°29’58” 144 al
ξ And Adhil la cua del vestit 4.88 Groga 1h22m20.4s +45°31’44” 209 al
Més estrelles

AndromedaL'estrella alfa de la constel·lació és Alpheratz, anomenada també Sirrah, que es troba en l'angle superior esquerra del gran quadrat de Pegàs. L'estrella beta és Mirach, una estrella gegant vermella.
Però pot ser l'estrella més interessant de la constel·lació és γ And, anomenada Almach, formada en realitat per un grup de tres estrelles que a ull nu semblen una sola. Observada amb prismàtics, apareix una estrella groga acompanyada per una altra blava

Objectes notables

Encara que Andròmeda no figura entre les constel·lacions més brillants de la volta celest, conté l'objecte més allunyat, observable a ull nu : la galàxia d'Andròmeda, M31, situada a una distància de més de dos milions d'anys-llum.
Com es pot trobar aquesta galàxia? Des de Mirach (beta And),i en un pla perpendicular a la direcció Alpheratz-Mirach-Almach, pujam dues estrelles fins arribar a l'estrellla ν And; just al seu costat dret vorem un petit núvol molt difús, hi hem arribat!
Agafa uns prismàtics i gaudeix de la impresió de contemplar la llum d'un objecte que ha viatjat durant dos milions d'anys per impregnar la teva retina!

Nom Tipus Magnitud Dim. Asc. Recta Declinació Observacions
M31 Galàxia 3.4 189.1’x61.7’ 0h42m44.3s +41°16’6” Galàxia d'Andròmeda, molt lluent, grosa i allargada
NGC7686 Cúmul obert 5.6 15’ 23h30m7.3s +49°8’3”  
NGC752 Cúmul obert 5.7 50’ 1h57m42s +37°47’0” Molt dispers, per observar amb binocles
M110 Galàxia 8.1 19.5’x11.5’ 0h40m22.1s +41°41’5” Del grup de M31, molt lluent, grosa i allargada
M32 Galàxia 8.1 8.5’x6.5’ 0h42m41.8s +40°51’55” Del grup de M31, molt lluent, grosa i rodona
NGC7662 Nebulosa planetària 8.6 0.28’x0.23’ 23h25m53.9s +42°32’6” Nebulosa blava de la bola de neu, nebulosa planetària anul·lar molt notable i lluent però petita
NGC956 Cúmul obert 8.9 8’ 2h32m30.8s +44°35’37”  
NGC891 Galàxia 9.9 13.1’x2.8’ 2h22m33s +42°20’48” Molt allargada i atravessada per una línia fosca
NGC404 Galàxia 10.3 4.3’x3.9’ 1h9m26.9s +35°43’4” A 6' de Mirach
Torna enrera