El seu origen es remonta probablement al període de l'imperi medi egipci. Molt asocien aquest signe amb el deu Amón, de Tebas, a qui moltes vegades es representava amb cos humà i cap de moltó.
A la mitologia grega, Aries representa el moltó alat amb vellons d'or, que va salvar Frixos i Hel·le, fills de Nèfele, reina de Beocia, de ser sacrificats pel seu pare, Atamant, rei d'Orcòmenos. Sobre l'animal volaren cap a la Còlquida, però durant el camí Hel·le va caure en el braç de mar que separa Asia Menor d'Europa i es va ofegar. En el seu honor, els grecs batejaren aquell estret amb el nom d'Helespont ( el mar d'Hel·le). Arribat al seu destí, Frixos va sacrificar el moltó a Zeus (seguint les ordres del mateix moltó o de la seva mare). La seva llana va quedar penjada de la branca d'una alzina. Posteriorment, el velló es va convertir en l'objectiu del viatge de Jàson i els argonautes (però això és una altra història!)
Si tenim a la vista la constel·lació d'Andrómeda, basta baixar cap el sud, des de el seu extrem oriental, més o manco un pam de la nostra mà amb el braç estés,(aproximadament uns 20º) per trobar-nos amb alfa d'Aries. Ës un conjunt de tres estrelles, de les quals dues es distingeixen fàcilment, α Ari i β Ari, i la tercera, γ Ari, ja necesita d'una mica més de temps per apreciar-la.
| Estrella | Nom | Significat | Magnitud | Color | Asc. Recta | Declinació | Distància |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| α Ari | Hamal Hemal, Hamul, Ras Hammel, El Nath |
el moltó | 2 | Taronja | 2h07m10.4s | +23°27’45” | 67 al |
| β Ari | Sharatan Sheratan, Al Sharatain |
els dos signes (per Aries i Piscis) | 2.64 | Blava | 1h54m38.4s | +20°48’29” | 57 al |
| 41 Ari | 3.63 | Blava | 2h49m59.0s | +27°15’38” | 150 al | ||
| δ Ari | Botein | la panxeta | 4.35 | Groga | 3h11m37.8s | +19°43’36” | 146 al |
| γ2 Ari | Mesarthim Mesartim |
el moltó gros | 4.75 | Blava | 1h53m31.8s | +19°17’37” | 204 al |
| Més estrelles | |||||||
Aries no conté objectes de fàcil observació: en el seu interior les galàxies més lluminoses son de magnitud 11 i es necesita un telescopi amb una obertura superior a 25 cm per poder observar-las amb facilitat
| Nom | Tipus | Magnitud | Dim. | Asc. Recta | Declinació | Observacions |
|---|---|---|---|---|---|---|
| NGC772 | Galàxia | 10.3 | 7.5’x4.3’ | 1h59m19.5s | +19°0’25” | Espiral amb un braç gros cap al nord-oest |
| NGC821 | Galàxia | 10.7 | 2.4’x1.7’ | 2h8m21s | +10°59’37” |