Auriga (Aur, Aurigae, Cotxer)

Mitologia

Aquesta constel·lació, els grecs l'associaven amb Erictó, rei d'Atenes, inventor del carro. L'asterisme assumía la figura d'un home que portava en la ma dreta un fuet i amb la ma esquerra subjectava una cabra i tres cabrits.
Segons una altre llegenda, Helios (déu del Sol) recorria amb un carro de foc el cel a diari i il·luminava la Terra. Tan sols ell podia conduir els cavalls, per la qual cosa quan el seu fill, Faetó, ho va voler fer, encara que ho tenia prohibit, es va precipitar al buit. La petjada que va deixar el carro quan va sortir despedit va formar la Via Làctia.

Com localitzar la constel·lació

Es troba situada a l'oest d'Andromeda i al nord de Taurus i Geminis. Té una configuració pentagonal de cinc estrelles, encara que una d'elles, la que està situada més al sud pertany a la veïna constel·lació de Taurus.

Estrelles més importants

Estrella Nom Significat Magnitud Color Asc. Recta Declinació   Distància
α Aur Capella
Alhajoth		 la cabreta 0.08 Groga 5h16m41.4s +45°59’53” 44 al
β Aur Menkalinan
Menkalina		 les espatlles del cotxer 1.9 Blava 5h59m31.7s +44°56’51” 79 al
θ Aur     2.62 Blava 5h59m43.3s +37°12’45” 148 al
ι Aur Hassaleh
Al Khabdhilinan		   2.69 Vermella 4h56m59.6s +33°09’58” 155 al
ε Aur Almaaz
Al Anz, Maaz		 el cabrit 2.99 Blanca 5h01m58.1s +43°49’24” 466 al
η Aur Hoedus II Hoedus II (un dels reis) 3.17 Blava 5h06m30.9s +41°14’04” 148 al
δ Aur Prijipati el senyor de la creació (sanscrit) 3.72 Groga 5h59m31.6s +54°17’05” 148 al
ζ Aur Haedi
Haedus, Hoedus I, Sadatoni, Saclateni		 Hoedus I (un dels reis) 3.75 Taronja 5h02m28.7s +41°04’33” 652 al
ν Aur     3.97 Taronja 5h51m29.4s +39°08’55” 191 al
Més estrelles

Aurigaα Aur és Capella (la cabreta), la sexta estrella més brillant del cel. Arriba a ser circumpolar a latituds superiors a 45º.
β Aur és Menkalinan (les espatlles del cotxer), un sistema doble d'estrelles molt properes.

Objectes notables

Degut a la seva posició, al voltant de la Via Làctia, Auriga és una constel·lació amb abundants cúmuls oberts.
Un d'ells és M36. Els instruments petits mostren algunes desenes d'estrelles blanques de formació recent.
M37 és mes gran i més lluminós que l'anterior. Està format per 150 estels que fan que la lluminositat total del cúmul estigui al voltant de la sexta magnitud.
M38 és també un cúmul obert compost d'un centenar d'estrelles que es troben en una zona de no més de 20’ de diàmetre (la Lluna plena té al voltant de 30’ de diàmetre).
Tots aquests cúmuls són observables amb prismàtics.

Nom Tipus Magnitud Dim. Asc. Recta Declinació Observacions
Cr62 Cúmul obert 4.2 28’ 5h22m30s +41°0’0”  
NGC2281 Cúmul obert 5.4 15’ 6h48m17.8s +41°4’44”  
M37 Cúmul obert 5.6 24’ 5h52m18.3s +32°33’11” Cúmul gran, lluent i molt dens
M36 Cúmul obert 6 12’ 5h36m17.7s +34°8’27” Cúmul d'estrelles joves
M38 Cúmul obert 6.4 21’ 5h28m42.4s +35°51’18” Cúmul amb la forma de la lletra grega π
NGC1857 Cúmul obert 7 6’ 5h19m5.5s +39°20’37”  
IC410 Nebulosa brillant 7.5 11’ 5h22m44.1s +33°24’43” Inclou NGC1893
NGC1893 Cúmul obert 7.5 11’ 5h22m44.1s +33°24’43”  
NGC1664 Cúmul obert 7.6 18’ 4h51m5.4s +43°40’34”  
NGC1778 Cúmul obert 7.7 7’ 5h8m5.6s +37°1’22”  
NGC1907 Cúmul obert 8.2 7’ 5h28m4.5s +35°19’32”  
Basel4 Cúmul obert 9.1 8’ 5h48m30s +30°13’0”  
IC405 Nebulosa brillant 10 50’x30’ 5h16m29.4s +34°21’22”  
IC2149 Nebulosa planetària 10 0.2’x0.1’ 5h56m23.9s +46°6’17”  
NGC1724 Cúmul obert 10   5h3m32.3s +49°29’30”  
NGC1931 Cúmul amb nebulosa 10.1 1’ 5h31m25.7s +34°14’42”  
NGC2126 Cúmul obert 10.2 6’ 6h2m32.9s +49°51’57”  
NGC2192 Cúmul obert 10.9 6’ 6h15m17.4s +39°51’19”  
Torna enrera