No se sap quina civilització va començar a donar noms a les estrelles i als grups d'estrelles. És bastant probable que els primers noms fossin inventats pels antics mariners amb propòsits d'orientació. Però també als deserts, la identificació de les constel·lacions podria haver estat de molt d'ajuda per orientar-se. D'alguna forma, és bastant natural que cada cultura agrupés les estrelles de forma diferent i les anomenés amb noms que estiguessin en consonància amb el seu entorn natural i social.
Les constel·lacions del Zodíac que avui coneixem, ens fan anar fins el temps dels babilònics i caldeus, del 2000 al 3000 aC. El nostre sistema de constel·lacions ens ve dels antics grecs. Ells acostumaven a associar els seus déus i herois a certes figures en el cel. Degut a la seva localització -en l'hemisferi nord- tan sols donaren noms a les regions visibles des dels seus indrets.
La descripció més antiga de les constel·lacions tal com les coneixem es troba a un poema, anomenat Phaenomena (1154 versos hexàmetres), escrit sobre el 270 aC pel poeta grec Aratus, on recull la descripció del firmament tal i com ho havia fet Eudoxus en una obra homònima. Tanmateix, és clar a partir del poema que les constel·lacions anomenades venen de bastant abans de l'època d'Aratus.
Les regions que estan al voltant del Pol sud celestial, adquiriren els seus noms quan l'astrònom alemany Johan Bayer (1572-1625) donà les seves descripcions d'aquestes regions australs. En principi, ell va seguir la tradició mitològica, principalment connectada al mar i a les criatures marines. El seu compatriota, Johannes Hevelius (1611-1687) va donar nom a zones del cel boreal, pobres en estrelles. Més tard, l'astrònom francès Nicolas Louis de Lacaille (1713-1762), va afegir les darreres 13 constel·lacions, per tal d'omplir les regions estel·lars més pobres entre els grups ja existents. Per cert, Lacaille va rompre amb la nomenclatura tradicional i va donar noms d'equipaments científics o instruments (tan sols hi ha una excepció: Mensa, la muntanya en forma de taula).
Hi donarem unes petites ajudes per localitzar la constel·lació a partir d'altres més conegudes.
Els catàleges d'estrelles s'han fet a partir del Bright Star Catalog que vé amb el programa Cartes du Ciel. S'ha completat amb la traducció del nom de les estrelles i s'ha inclós la distància, calculada a partir de la paral·laxi del Hipparcos and Tycho Catalog.
La taula conté les estrelles fins la magnitud 4 (o més febles si tenen nom). Fent clic al final de taula en Més estrelles apareix una altra taula amb més estrelles fins magnitud 5,2.
Els camps de la taula són els següents:
| Estrella | Nom de l'estrella format per la lletra grega de Bayer o el seu número de Flamsteed seguit de l'abreviatura de la costel·lació. Per llegir-lo s'ha d'utilitzar el genitiu, per exemple, α Ori es llegirà alfa orionis. |
| Nom | Nom propi de l'estrella. Amb lletra grossa està el nom més comú i més petit altres noms usats. |
| Significat | Significat del nom de l'estrella. Alguns tenen més d'una interpretació i d'altres no està clar el seu significat. |
| Magnitud | Magnitud visual de l'estrella. Quan s'indiquen dues és perquè es tracta d'una doble. |
| Color | Color de l'estrella segons el seu espectre. S'ha fet una clasificació en blaves, blavoses, blanques, grogues, taronjes i vermelles. |
| Asc. Recta | Ascensió recta en hores, minuts i segons. |
| Declinació | Declinació en hores, minuts i segons. |
| Distància | Distància heliocèntrica en unitats astronòmiques. La fórmula per fer aquest càlcul és: d=1/p, on d és la distància en pàrsecs i p és la paral·laxi. Si volem la distància en unitats astronòmiques hem de multiplicar la distància en pàrsecs per 3,262. |
Després de la taula hi ha una petita imatge de la constelˇlació. Fent-hi clic s'obre la carta de la constelˇlació amb les estrelles de la taula i el objectes de cel profund més destacables.
La taula està creada a partir del catàleg del SAC (Saguaro Astronomy Center), i la precissió de les coordenades dels objectes NGC i IC estan millorades segons els catàlegs del NGC / IC Project. Tots els objectes Messier i molts NGC inclouen una fotografia.
Els camps de la taula són els següents:
| Nom | Nom de l'objecte format pel catàleg i el número. M (Messier), NGC, IC, etc. |
| Tipus | Tipus d'objecte. Galàxia, nebulosa, cúmul, etc. |
| Magnitud | Magnitud visual |
| Dim. | Dimensions en minuts d'arc. Quan té dues dimensions indiquen els diàmetres màxim i mínim. |
| Asc. Recta | Ascensió recta en hores, minuts i segons. |
| Declinació | Declinació en hores, minuts i segons. |
| Observacions | Descripció de l'objecte |