Orion (Ori, Orionis, Orió)

Mitologia

Orió era el fill del déu del mar, Poseidó, i tenia com a trets característics la seva fogositat amorosa i una gran habilitat per a la caça. En certa ocasió va assetjar a les set filles d'Atlant, les Plèiades, les quals, per a fugir de les seves incessants atencions, demanaren als déus que les convertís en estrelles, i aquells les varen complaure. Però Orió també va enfadar Diana (deessa de la caça) quan va dir que no hi havia animal que ell no pogués caçar; va ser per aixó que la deessa li envià un escorpí, que matà Orió. Els déus, compungits, transformaren al caçador i l'escorpí en constel.lacions (de totes formes, encara ara, quan l'Escorpí surt –ortiu – per l'horitzó oriental, Orió s'amaga –ocàs –per l'horitzó occidental)

Com localitzar la constel·lació

A mitjans de mes la trobaren mirant en direcció sud, aproximadament a mig camí entre el zènit i l'horitzó.També es pot identificar a partir de les tres estrelles del Cinturó que, encara que no són molt lluminoses, criden l'atenció de l'observador per la seva disposició en una línia recta quasi bé perfecta: són les Tres Maries de la tradició popular, o també els Tres Reis Mags d'Orient. Estan situades en el centre d'un quadrilàter d'estrelles molt lluminoses, que representen les espatlles i els genolls del gegant.

Estrelles més importants

Betelgeuse (l'aixella oriental del gegant) és una estrella de color taronja variable, ja que la seva magnitud oscil.la entre 0.4 i 1.3 en poc més de cinc anys. Malgrat que té assignada la primera lletra de l'alfabet grec, és menys lluminosa que Rigel (la cama esquerra del gegant), de magnitud 0.28 i que té un color blanc bleuenc, degut a la seva major temperatura superficial.

Les tres estrelles del Cinturó, astres joves i extremadament calents són, en direcció d'orient a occident, Alnitak (el cinturó oriental), Alnilam (l'enfilall de perles) i Mintaka (el cinturó occidental).

Objectes notables

L'objecte principal de la constel.lació és la gran nebulosa d'Orió, formada per M42 i M43. És visible a ull un en les nits nítides i sense Lluna, si s'observa des de llocs allunyats de les grans ciutats. Si es contempla amb uns prismàtics, apareix com a una copa invertida.