Taurus (Tau, Tauri, Bou)

Mitologia

Segons una de les llegendes, Taure representa al bou en què es va transformar Zeus per a seduir Europa, la filla d'Agenor, rei de Fenícia. Aquesta jove estava jugant vora la mar, quan es va acostar un ramat de bous. Entre ells destacava un de blanc, hermós, que no era altre que Zeus. Europa es va sentir atreta pel bou i li va penjar garnaldes sobre les banyes. L'animal la va fer pujar sobre els seus lloms i, abans de què es donàs, es va llançar a la mar i començà a nadar fins que arribà a Creta, on va tornà a recuperar l'aspecte d'un déu. Zeus va conseguir conquistar Europa i d'aquesta unió va nèixer Minos.
Altres histories conten que es tracta d'un animal que guarda les Plèiades del gegant Orió.

Com localitzar la constel·lació

Una forma senzilla d'arribar a Taure és seguir l'alineació de les tres estrelles del cinturó d'Orió en direcció noroest; el punt d'arribada és, aproximadament, una estrella de color vermellós, Aldebaran, l'estrella alfa de la constel·lació de Taure.

Estrelles més importants

Estrella Nom Significat Magnitud Color Asc. Recta Declinació   Distància
α Tau Aldebaran
Cor Tauri, Parilicium.
el seguidor (a les Plèiades) 0.85 Vermella 4h35m55.2s +16°30’33” 67 al
β Tau Alnath
El Nath, Nath
el que topa 1.65 Blava 5h26m17.5s +28°36’27” 116 al
η Tau Alcyone la reina que allunyà les tempestes (una de les Plèiades) 2.87 Blava 3h47m29.1s +24°06’18” 407 al
ζ Tau     3 Blava 5h37m38.7s +21°08’33” 407 al
θ2 Tau     3.4 Blava 4h28m39.7s +15°52’15” 112 al
λ Tau     3.47 Blava 4h00m40.8s +12°29’25” 1631 al
ε Tau Ain
Oculus Boreus
l'ull del bou 3.53 Groga 4h28m37.0s +19°10’49” 163 al
ο Tau     3.6 Groga 3h24m48.8s +09°01’44” 203 al
27 Tau Atlas l'audaç (un Tità, pare de les Plèiades) 3.63 Blava 3h49m09.7s +24°03’12” 125 al
γ Tau Hyadum I el primer Hyad 3.65 Groga 4h19m47.6s +15°37’39” 116 al
17 Tau Electra ambre, brillant (una de les Plèiades) 3.7 Blava 3h44m52.5s +24°06’48” 163 al
ξ Tau     3.74 Blava 3h27m10.2s +09°43’58” 191 al
δ1 Tau Hyadum Ii el segon Hyad 3.76 Groga 4h22m56.1s +17°32’33” 155 al
θ1 Tau     3.84 Groga 4h28m34.5s +15°57’44” 85 al
20 Tau Maia l'avia, la mestressa (una de les Plèiades) 3.87 Blava 3h45m49.6s +24°22’04”  
ν Tau     3.91 Blava 4h03m09.4s +05°59’21” 108 al
23 Tau Merope eloqüent, menjadora d'abelles, mortal (una de les Plèiades) 4.18 Blava 3h46m19.6s +23°56’54”  
19 Tau Taygeta
Taygete
la del coll llarg (una de les Plèiades) 4.3 Blava 3h45m12.5s +24°28’02”  
28 Tau Pleione reina marina (mare de les Plèiades) 5.09 Blava 3h49m11.2s +24°08’12” 271 al
16 Tau Celaeno
Celieno, Celeno, Lost Pleiad
la morena (una de les Plèiades) 5.46 Blava 3h44m48.20s +24°17’22” 271 al
21 Tau Asterope
Sterope I
la que llampegueja, la que centellea (una de las Pléyades) 5.76 Blava 3h45m54.40s +24°33’17”  
22 Tau Asterope
Sterope Ii
la que relampaguea, la que centelleja (una de les Plèiades) 6.43 Blava 3h46m02.90s +24°31’41”  
Més estrelles

TaurusAldebaran (el seguidor), és l'estrella alfa de la constel·lació. Es tracta d'una estrella supergegant vermella. Es troba a menys de 70 anys-llum.
Elnath (el que topa), beta de Taure, està a la punta d'una de les banyes (forma part del corn dret de l'animal). Es tracta d'una gegant blava. Si us hi fixau bé, té color blau (és joveneta!)

Objectes notables

El més conegut dels cúmuls oberts és M45, el de les Plèiades, format per unes dos mil estrelles situades a 400 anys llum de nosaltres. Es pot identificar a ull nu com un grup de sis o set estrelles (les cabrelles o les set germanes, ja que a ull nu es poden arribar a distingir fins a set estrelles) en una regió més ample que el disc lunar. Són astres joves nascuts fa pocs milions d'anys d'una nebulosa, de la que encara es veuen restes, al voltant de les estrelles més lluminoses del cúmul, en les fotografíes de llargues exposicions.

Les Híades, (s'identifiquen amb el cap del bou), formen un cúmul més proper, ja que estan a tan sols a 150 anys-llum de la Terra i també són més velles que les Plèiades. Com estan repartides sobre una regió del cel d'aproximadament 5º de diàmetre, els prismàtics són el millor medi per a l'observació del conjunt. Des de la nostra perspectiva semblen estar just al costat d'Aldebaran, però en realitat es troben al doble de distància.

No podem oblidar a M1, la nebulosa del Cranc, al costat de l'estrella ζ Tau, ja que es tracta de les restes d'una supernova, és a dir, una estrella que va morir en una explosió catastròfica. Hi ha testimonis escrits per part dels astrònoms xinesos donant compte de l'observació d'una estrella "nova" dins la constel·lació de Taure.

Nom Tipus Magnitud Dim. Asc. Recta Declinació Observacions
Mel25 Cúmul obert 0.5 330’ 4h27m0s +16°0’0” Cúmul lluent i irregular
M45 Cúmul amb nebulosa 1.2 100’ 3h47m0s +24°7’0” Plèiades, cúmul d'estrelles joves blaves molt lluentes amb restes de nebulosa
NGC1746 Cúmul obert 6.1 42’ 5h3m50.1s +23°46’4”  
NGC1647 Cúmul obert 6.4 45’ 4h45m55.5s +19°5’42”  
NGC2045 Estrella 6.6   5h45m1.4s +12°53’16”  
NGC1807 Cúmul obert 7 17’ 5h10m43s +16°31’18”  
NGC1817 Cúmul obert 7.7 16’ 5h12m15s +16°41’24”  
M1 Supernova romanent 8.4 8’x4’ 5h34m31.9s +22°0’52” Nebulosa del Cranc, són les restes d'una supernova
NGC1514 Nebulosa planetària 10.8 2’x1.5’ 4h9m17s +30°46’33”  
Torna enrera