Segons una de les llegendes, Taure representa al bou en què es va transformar Zeus per a seduir Europa, la filla d'Agenor, rei de Fenícia. Aquesta jove estava jugant vora la mar, quan es va acostar un ramat de bous. Entre ells destacava un de blanc, hermós, que no era altre que Zeus. Europa es va sentir atreta pel bou i li va penjar garnaldes sobre les banyes. L'animal la va fer pujar sobre els seus lloms i, abans de què es donàs, es va llançar a la mar i començà a nadar fins que arribà a Creta, on va tornà a recuperar l'aspecte d'un déu. Zeus va conseguir conquistar Europa i d'aquesta unió va nèixer Minos.
Altres histories conten que es tracta d'un animal que guarda les Plèiades del gegant Orió.
Una forma senzilla d'arribar a Taure és seguir l'alineació de les tres estrelles del cinturó d'Orió en direcció noroest; el punt d'arribada és, aproximadament, una estrella de color vermellós, Aldebaran, l'estrella alfa de la constel·lació de Taure.
| Estrella | Nom | Significat | Magnitud | Color | Asc. Recta | Declinació | Distància |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| α Tau | Aldebaran Cor Tauri, Parilicium. |
el seguidor (a les Plèiades) | 0.85 | Vermella | 4h35m55.2s | +16°30’33” | 67 al |
| β Tau | Alnath El Nath, Nath |
el que topa | 1.65 | Blava | 5h26m17.5s | +28°36’27” | 116 al |
| η Tau | Alcyone | la reina que allunyà les tempestes (una de les Plèiades) | 2.87 | Blava | 3h47m29.1s | +24°06’18” | 407 al |
| ζ Tau | 3 | Blava | 5h37m38.7s | +21°08’33” | 407 al | ||
| θ2 Tau | 3.4 | Blava | 4h28m39.7s | +15°52’15” | 112 al | ||
| λ Tau | 3.47 | Blava | 4h00m40.8s | +12°29’25” | 1631 al | ||
| ε Tau | Ain Oculus Boreus |
l'ull del bou | 3.53 | Groga | 4h28m37.0s | +19°10’49” | 163 al |
| ο Tau | 3.6 | Groga | 3h24m48.8s | +09°01’44” | 203 al | ||
| 27 Tau | Atlas | l'audaç (un Tità, pare de les Plèiades) | 3.63 | Blava | 3h49m09.7s | +24°03’12” | 125 al |
| γ Tau | Hyadum I | el primer Hyad | 3.65 | Groga | 4h19m47.6s | +15°37’39” | 116 al |
| 17 Tau | Electra | ambre, brillant (una de les Plèiades) | 3.7 | Blava | 3h44m52.5s | +24°06’48” | 163 al |
| ξ Tau | 3.74 | Blava | 3h27m10.2s | +09°43’58” | 191 al | ||
| δ1 Tau | Hyadum Ii | el segon Hyad | 3.76 | Groga | 4h22m56.1s | +17°32’33” | 155 al |
| θ1 Tau | 3.84 | Groga | 4h28m34.5s | +15°57’44” | 85 al | ||
| 20 Tau | Maia | l'avia, la mestressa (una de les Plèiades) | 3.87 | Blava | 3h45m49.6s | +24°22’04” | |
| ν Tau | 3.91 | Blava | 4h03m09.4s | +05°59’21” | 108 al | ||
| 23 Tau | Merope | eloqüent, menjadora d'abelles, mortal (una de les Plèiades) | 4.18 | Blava | 3h46m19.6s | +23°56’54” | |
| 19 Tau | Taygeta Taygete |
la del coll llarg (una de les Plèiades) | 4.3 | Blava | 3h45m12.5s | +24°28’02” | |
| 28 Tau | Pleione | reina marina (mare de les Plèiades) | 5.09 | Blava | 3h49m11.2s | +24°08’12” | 271 al |
| 16 Tau | Celaeno Celieno, Celeno, Lost Pleiad |
la morena (una de les Plèiades) | 5.46 | Blava | 3h44m48.20s | +24°17’22” | 271 al |
| 21 Tau | Asterope Sterope I |
la que llampegueja, la que centellea (una de las Pléyades) | 5.76 | Blava | 3h45m54.40s | +24°33’17” | |
| 22 Tau | Asterope Sterope Ii |
la que relampaguea, la que centelleja (una de les Plèiades) | 6.43 | Blava | 3h46m02.90s | +24°31’41” | |
| Més estrelles | |||||||
Aldebaran (el seguidor), és l'estrella alfa de la constel·lació. Es tracta d'una estrella supergegant vermella. Es troba a menys de 70 anys-llum.
Elnath (el que topa), beta de Taure, està a la punta d'una de les banyes (forma part del corn dret de l'animal). Es tracta d'una gegant blava. Si us hi fixau bé, té color blau (és joveneta!)
El més conegut dels cúmuls oberts és M45, el de les Plèiades, format per unes dos mil estrelles situades a 400 anys llum de nosaltres. Es pot identificar a ull nu com un grup de sis o set estrelles (les cabrelles o les set germanes, ja que a ull nu es poden arribar a distingir fins a set estrelles) en una regió més ample que el disc lunar. Són astres joves nascuts fa pocs milions d'anys d'una nebulosa, de la que encara es veuen restes, al voltant de les estrelles més lluminoses del cúmul, en les fotografíes de llargues exposicions.
Les Híades, (s'identifiquen amb el cap del bou), formen un cúmul més proper, ja que estan a tan sols a 150 anys-llum de la Terra i també són més velles que les Plèiades. Com estan repartides sobre una regió del cel d'aproximadament 5º de diàmetre, els prismàtics són el millor medi per a l'observació del conjunt. Des de la nostra perspectiva semblen estar just al costat d'Aldebaran, però en realitat es troben al doble de distància.
No podem oblidar a M1, la nebulosa del Cranc, al costat de l'estrella ζ Tau, ja que es tracta de les restes d'una supernova, és a dir, una estrella que va morir en una explosió catastròfica. Hi ha testimonis escrits per part dels astrònoms xinesos donant compte de l'observació d'una estrella "nova" dins la constel·lació de Taure.
| Nom | Tipus | Magnitud | Dim. | Asc. Recta | Declinació | Observacions |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Mel25 | Cúmul obert | 0.5 | 330’ | 4h27m0s | +16°0’0” | Cúmul lluent i irregular |
| M45 | Cúmul amb nebulosa | 1.2 | 100’ | 3h47m0s | +24°7’0” | Plèiades, cúmul d'estrelles joves blaves molt lluentes amb restes de nebulosa |
| NGC1746 | Cúmul obert | 6.1 | 42’ | 5h3m50.1s | +23°46’4” | |
| NGC1647 | Cúmul obert | 6.4 | 45’ | 4h45m55.5s | +19°5’42” | |
| NGC2045 | Estrella | 6.6 | 5h45m1.4s | +12°53’16” | ||
| NGC1807 | Cúmul obert | 7 | 17’ | 5h10m43s | +16°31’18” | |
| NGC1817 | Cúmul obert | 7.7 | 16’ | 5h12m15s | +16°41’24” | |
| M1 | Supernova romanent | 8.4 | 8’x4’ | 5h34m31.9s | +22°0’52” | Nebulosa del Cranc, són les restes d'una supernova |
| NGC1514 | Nebulosa planetària | 10.8 | 2’x1.5’ | 4h9m17s | +30°46’33” |
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}