Meteors

Els meteors al llarg de la història.

Encara que els meteors eren coneguts ja des d'èpoques remotes, encara, a principis del segle XIXè no se tenia una explicació científica per a aquests tipus de fenòmens. El 1833 es va produir una de les pluges (Lleònides) més espectaculars que mai s'hagués vist a la Terra (prop de 150000 meteors/hora). Anys després, el 1866, novament les Lleònides tornaren a oferir una altíssima activitat (quasi 60000 meteors/hora). Però ara, l'astrònom Giovanni Schiaparelli va poder identificar el cos que va produir les pluges de 1833 i 1866: el cometa P/Tempel-Tuttle. Es pot dir que aquí va començar l'estudi rigorós dels meteors.

Origen, formació i estructura.

Els meteoroides que donen lloc a les pluges d'estels tenen el seu origen en les cues de pols dels cometes i, tal vegada, en els asteroides. Així, en el seu desplaçament orbital, el cometa va deixant un rastre de partícules de pols que tendeixen a mantenir-se en l'òrbita del seu progenitor, formant així un eixam de partícules denominat tub meteòric. La Terra es creua periòdicament amb l'òrbita de molts de cometes produint-se una pluja de meteors. Depenent de la densitat del seu tub meteòric, aquesta pot ésser de més o menys densitat.

Es creu que els meteoroides estan formats per materials densos units entre si per altres materials de menys densitat i amb un nivell d'ebullició més baix i que al encalentir-se es fonen primer, alliberant els materials densos que es fonen i evaporen més tard.

Els meteors i la Terra.

En primer lloc s'ha de fer un aclariment terminològic. Així, se denomina meteoroide a qualsevol partícula que viatgi per l'espai; mentre que es diu meteor a aquells meteoroides que col·lideixen amb l'atmosfera abans d'impactar amb la superfície del planeta. Quan un meteor aconsegueix arribar a la superfície d'un planeta es denomina meteorit.

Quan aquestes partícules, els meteoroides (comparables a grans d'arena), impacten amb l'atmosfera, es produeixen canvis en aquesta, degut a la gran velocitat geocèntrica de les partícules (de 10 a 72 Km/s) en el moment de col·lidir amb ella.
Els meteoroides, quan xoquen amb les partícules de l'atmosfera, assoleixen grans temperatures perdent massa. Aquest procés es denomina fragmentació quasi-contínua. La matèria evaporada emet llum, perquè els seus àtoms s'exciten a nivells energètics superiors i tot seguit cauen al nivell fonamental. El mateix ocorre amb les molècules de l'atmosfera, que són excitades amb la col·lisió.

Observació dels meteors

Tal vegada, aquesta sigui l'activitat més senzilla i la més complicada de totes les que es realitzen en Astronomia. És fàcil perquè no hi fa falta cap instrument òptic (manco, és clar, els ulls), però se complica molt perquè exigeix gran experiència i habilitat per part de l'observador. Així, un observador de meteors ha de tenir en compte els següents requeriments bàsics:

• L'observació ha de ser individual.
• Ha de definir exactament el seu camp de visió i el centre d'aquest, el qual es determinarà considerant les posicions dels radiants actius i ha d'estar a menys de 40º d'ells i a un 50º sobre l'horitzó.
• S'han de dibuixar els meteors manco quan l'activitat superi els 20 meteors/hora.
• Totes les hores s'han d'expressar en temps universal (TU).
• Durant els primers moments convé mesurar la nuvolositat i la MALE (magnitud límit estelar), és a dir, la magnitud de l'estel més dèbil visible a simple vista, per l'observador.
• S'ha de cercar un lloc observació lluny de fonts lluminoses paràsites.
• Si es realitzen dibuixos s'ha de dur una llanterna que doni llum vermella.

Aspectes diferencials

Donat que els meteoroides d'un mateix eixam segueixen òrbites molt similars, les seves trajectòries atmosfèriques són pràcticament paral·leles. Això fa que tots els meteors d'una pluja paresquin venir d'una petita àrea del cel que denominem radiant. Així, segons aquest radiant el vegem a una constel·lació o una altra, així serà el nom que li donam a la pluja. Les principals pluges són:

Lleònides (Leo)

L'eixam de les Lleònides, associat al cometa P/TEMPEL-TUTTLE, dona tempestes cada 33 anys. Es troben actives entre el 14 i el 21 de novembre, amb el màxim en la nit del 17/18 (10 a 15 meteors per hora). Són meteors ràpids amb un gran percentatge d'esteles. S'observen millor a la matinada.

Gemínides (Gem)

Són sense cap dubte la pluja més important de l'any, amb taxes que sobrepassen els 100 meteors/hora la nit del 13/14 de desembre. Es mantenen actives entre el 7 i el 17 de desembre. El seu cos generador es l'ASTEROIDE 1983 TB, i mostren una gran quantitat de bòlits sense moltes esteles.

Perseides (Per)

Es troben actives des del 17 de juliol al 24 d'agost, essent el seu màxim el 12 o el 13 d'agost (depenent de l'any), amb taxes properes als 95 meteors per hora. El cos generador de les perseides es el cometa P/SWIFT-TUTTLE. Són ràpides i no excessivament brillants, però s'observen bastants esteles i qualque bòlit.