...d'un objecte és és l'angle entre l'astre observat i la línia de l'horitzó. El seu valor pot variar de –90° a 90°, de manera que un astre amb altura negativa no es veu. El punt amb altura 90° es diu zenit i el punt amb altura –90° nadir.
|
|
|
...d'un objecte és és l'angle entre l'astre observat i la línia de l'horitzó. El seu valor pot variar de –90° a 90°, de manera que un astre amb altura negativa no es veu. El punt amb altura 90° es diu zenit i el punt amb altura –90° nadir.
Distància recorreguda per la llum en un any. Equival a 9.46073047·1012 km
Patró distintiu d'estrelles que forma part d'una o més constel.lacions. Per exemple, la forma familiar d'arada o de cassó és un asterisme en la constel.lació de l'Óssa Major.
...d'un objecte és és l'angle entre el punt cardinal Sud i el punt on es tallen l'horitzó i la circumferència que passa pel zenit i l'astre. Es mesura en graus, de 0° a 360° seguint la direcció S-O-N-E.
També coneguda com a estrella variable eclipsant, estrella que canvia la seva brillantor degut als mutus eclipsis entre les dues estrelles que ho composen.
És una estrella polsant que canvia la lluminositat de forma regular, amb un període que depen de la seva magnitud absoluta. Gràcies a aquesta propietat, les cefeides s'utilitzen com a patrons de lluminositat, és a dir, com astres que permeten calcular les distàncies a altres galàxies.
Objecte celest que ni surt ni es posa, observat des de un lloc concret, sinò que dona voltes en torn al pol celest.
Cos petit, compost de pols i gel, que està en òrbita al voltant del Sol.
Cadascuna de les 88 àrees en les que es divideix l'esfera celest amb la finalitat d'etiquetar objectes, adoptades per l'UAI (Unió Astronòmica Internacional) a l'any 1922. Les estrelles més brillants de cada constel·lació s'identifiquen per una lletra grega (sistema de lletres de Bayer),assignant-li a l'estrella més brillant, la primera lletra de l'alfabet grec, alfa; a la segona més brillant, la lletra beta, i així successivament.
Camí aparent del Sol enfront del fons d'estrelles al llarg d'un any.
També es coneix com a equinocci vernal i primer punt d'Aries. És el punt en la volta celest en què el Sol passa de sud a nord de l'equador celest cada any. Ocorre cada any al voltant del 21 de març. En aquesta data la durada del dia i la nit és la mateixa.
Qualsevol estrella que canviï la seva brillantor.
També coneguda com a binaria eclipsant, estrella que canvia la seva brillantor degut als mutus eclipsis entre les dues estrelles que ho composen.
Va ser publicat sis anys després de la mort del seu autor. Consta de 1935 estrelles i va ser el capdavanter dels catàlegs estel·lars que es varen confeccionar ja amb l'ajuda telescòpica.
números que identifiquen a les estrelles d'una constel·lació determinada. Es segueix un ordre de numeració creixent d'occcident a orient, dins la constel·lació.
Estat final al que arriba una estrella, en la que es condensa gran quantitat de massa en poc volum, essent tan dens que no deixa sortir ni la llum, ja que la velocitat d'escapament (velocitat mínima per escapar del camp gravitacional), és superior a la d'aquesta.
Sistema d'estrelles, acompanyat de gas i pols interestel·lar, unides per la gravetat. És la principal estructura visible de l'Univers.
Estrella freda, gran (25 vegades el tamany del Sol) i altament lluminosa (cents de vegades més que el Sol).
Força d'atracció que actua entre tots els cossos. Aquesta força és directament proporcional a la massa dels cossos i inversament proporcional a la distància entre ells.
Grup de galàxies amb uns 3 milions d'anys-llum de diàmetre, que contè a la nostre galàxia. Estan confirmats 31 membres en aquest grup. Els més brillants són : la galàxia d'Andròmeda, la nostra galàxia i M33.
Cercle màxim format per la intersecció del pla perpendicular al zènit de l'observador amb la volta celest.
Carregar elèctricament.
També conegut com a mes sinòdic és el temps que tarda la Lluna en girar al voltant de la Terra, de Lluna nova a Lluna nova, relatiu al Sol i que tarda uns 29.53 dies.
Mesura de la brillantor d'un astre. Com més lluent és un astre més baixa és la seva magnitud.
La brillantor i la magnitud segueixen una relació logaritmica, de manera que una diferència de magnitud igual a 5 indica que l'astre de menor magnitud és 100 vegades més lluent que l'altre
L'estrella α Cen té una magnitud de 0, i només hi ha tres estrelles amb magnitud negativa (Sirius, Canopus i Arcturus)
també conegut com a lunació és el temps que tarda la Lluna en girar al voltant de la Terra, de Lluna nova a Lluna nova, relatiu al Sol i que tarda uns 29.53 dies.
És el període de revolució de la Lluna de perigeu a perigeu, per la qual cosa tarda, de mitjana, uns 27.554 dies.
Cadascun dels 103 objectes celests catalogats pel caçacometes francés Charles J. Messier. Aquí s'inclouen cúmuls d'estrelles, nebuloses i galàxies.
Punt de la volta celest diametralment oposat al zènit. La seva altura és igual a -90°.
Núvol de gas i pols situat en l'espai.
Petita nebulosa, que observada pels astrònoms del segle XVIII, tenia forma semblant als planetes. Es coneixen més de 1.000 i són les capes exteriors de determinades estrelles (gegants vermelles), expulsades quan acaben el seu combustible.
Nom abreviat del New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars, recollit per J.L.E. Dreyer i publicat el 1888. Contenia 7840 galàxies, nebuloses i cúmuls d'estrelles. Altres objectes adicionals varen ser inclosos en dos Index Catalogues (I.C.)
Diàmetre de la lent o del mirall principal.
Moment en el que un cos celest desapareix per sota l’horitzó d’un observador.
Trajectòria d'un objecte que gira al voltant d'un altre
Moment en el que un cos celest apareix per sobre l’hortizó d’un observador.
Sortida d'un astre per l'est, abans de què ho faci el Sol.
Punt més proper a una estrella.
Punt més proper a la Terra dins l'òrbita el·líptica d'un satèl·lit, sigui natural (la Lluna) o artificial.
Punt més proper al Sol dins una òrbita el·líptica.
Augment en l'activitat meteòrica produida quan la Terra travessa una regió de restes cometaris (un corrent de meteors), en òrbita al voltant del Sol.
Regió del cel, des d'on una pluja de meteors sembla sortir, com a resultat de la perspectiva.
Explosió violenta en la que certes estrelles acaben les seves vides.
Punt de la volta celest situat directament sobre l’observador. La seva altura és igual a 90°.