És sens dubte l'instrument més complex descrit en l'Almagest. Consisteix en un conjunt de set anells concèntrics, el més interior dels quals està proveït d'un parell de visors de la mateixa manera que en l'armil·la meridional. Tot l'instrument ha d'estar muntat sobre un pilar i fixat l'anell més exterior en el pla del meridià del lloc. L'objectiu de la gran quantitat d'anells és que una vegada orientats els visors del centre cap a l'astre, podrem llegir directament les coordenades eclíptiques sense necessitat de fer càlculs a partir d'altres coordenades. L'estudi de les òrbites dels planetes era el nucli de l'astronomia ptolemaica, i en aquest estudi era essencial el pla de l'eclíptica i les coordenades que origina.

Els tres anells més exteriors constitueixen la carcassa que permet al Quart anell girar en el pla de l'equador i seguir el seu moviment diürn de rotació. Aquesta carcassa porta un eix fix amb la inclinació apropiada per a seguir el moviment de l'eclíptica, i prop del seu centre porta un parell de pínulas que poden utilitzar-se per a calcular la latitud eclíptica d'un astre.