És, sens dubte, l'instrument astronòmic antic més important. S'atribueix també com tants altres a Tolomeu i es basa en la projecció estereogràfica de l'esfera celest sobre un pla, coneixements que amb seguretat es coneixien ja en temps de n'Hiparc. Va ser àmpliament estès pels àrabs principalment, arribant a ser l'instrument astronòmic per excel·lència.
Està compost bàsicament pel timpà, que constitueix la base, i pot ser suspès d'una anella. Porta un forat en el seu centre on va un passador sobre el qual giren les distintes parts com es veu a la figura.
La xarxa representa una projecció estereogràfica de les estrelles més importants, l'eclíptica i l'equador celest. La cara del timpà representa una projecció estereogràfica de paral·lels i meridians celests, i d'almicantarates i azimuts. La xarxa gira sobre la cara del timpà i així dóna una idea del moviment dels astres sobre nosaltres. Sobre la xarxa gira també un regle graduat. Al dors del timpà hi ha gravada una graduació de 360° dividida en quatre quadrants de 0° a 90°, de manera que el zero estigui en posició horitzontal quan suspenem l'astrolabi. Més a l'interior té altres dues graduacions, una amb el zodíac i una altra amb un calendari amb què sabrem la posició exacta del sol cada dia. Finalment, sobre el dors hi ha una alidada amb dues pínnules amb la qual s'orienta el instrument.
 Xarxa de l'astrolabi |
 Dors del timpà de l'astrolabi |
L'astrolabi reuneix una faceta observacional i una de càlcul, sent aquesta segona la més important. La faceta observacional es limita al càlcul de l'altura d'un astre, encara que sense molta precisió. Aquesta dada, no obstant això, és suficient per calcular altres dades a partir d'ella.
Activitat
Un dels seus múltiples usos és el càlcul de l'hora. S'obté seguint les següents passes:
- Busquem al dors el dia d'avui i amb les graduacions que tenim busquem la posició del sol sobre l'eclíptica, açò és, el signe i el grau on està.
- Anem a la cara de l'astrolabi i situem el regle sobre la posició que hem obtingut per al sol damunt l'eclíptica de la xarxa. Girem la xarxa i el regle al mateix temps fins que el regle assenyali en direcció oposada a la anella. Tindrem ara la posició de les estrelles a la mitjanit del dia d'avui.
- Amb l'alidada del dors trobem l'altura de una de les estrelles que estan representades en la xarxa amb l'ajuda de les pínnules. Girem ara la xarxa fent coincidir la representació de l'estrella mesurada amb l'almicantarate corresponent. Així coneixem el angle que forma amb la mitjanit i amb això sabem l'hora, tenint en compte que una hora equival a 15°.
Altres dels seus usos són el càlcul de l'ortiu i l'ocàs del sol, o de qualsevol de les estrelles de la seva xarxa, conèixer la posició de les estrelles al cel a una hora d'una data qualsevol o altres problemes astronòmics més complexes.
Torna enrera