Algunes fonts citen Anaximandre com l'inventor del gnòmon. És l'instrument astronòmic més senzill i no obstant això del seu ús pot obtenir-se una considerable quantitat d'informació.
Consisteix en un simple pal vertical clavat en un sòl horitzontal. Mesurant la longitud i la direcció de l'ombra del pal durant un període de temps, podem obtenir entre d'altres les dades que s'indiquen a la següent activitat.
La construcció d'un gnomon és tan sencilla com clavar una estaca al terra. L'únic que hem de mirar és que el terra dels voltants sigui completament horitzontal i hi poguem marcar les mides de qualque manera.
L'astronomia mai ha estat cosa d'un dia. La durada dels dies, dels mesos lunars, dels anys, els moviments del Sol, la Lluna i els planetes, totes aquestes i altres dades es coneixen perquè els astrònoms són gent amb molta paciència i dedicació que un dia darrere un altre, i un any darrere un altre han anat prenent mides i traent conclusions. Per realitzar ara tu les següents activitats caldrà prendre mides de l'ombra durant llargs períodes de temps i tenir la paciència dels astrònoms antics.

Una altra manera de calcular la direcció Nord-Sud és cercar el punt de la trajectòria més a prop del gnomon i unir-lo amb la seva base.
Podem calcular l'altura del Sol amb unes petites nocions de trigonometria.
Si et fixes a la figura e gnomon i la seva ombra determinen un triangle rectangle on α és l'altura del Sol, h l'altura del gnomon i d la llargària de l'ombra. Amb això la tangent d'α és igual a h partit per d, és a dir:

Podem fer un seguiment del moviment del Sol al llarg de l'any. Com que és difícil ser tan constant ens conformarem amb prendre mides al migdia, quan l'ombra segueixi la línia Nord-Sud que ja hem traçat.
Per calcular la inclinació de l'eix terrestre, o el que és el mateix, la inclinació de l'eclíptica, necessitem l'altura del Sol al mig dia de qualsevol dels dos equinoccis i a un dels solsticis.
Per calcular la latitud del nostre lloc d'observació basta calcular l'altura del Sol al migdia de qualsevol dels dos equinoccis. Si restem 90° menys aquesta altura obtenim la latitud.
Si anotem la direcció de l'ombra del gnomon cada dia al moment de la sortida del Sol, de l'orto, podem observar com el Sol no sempre surt pel mateix punt de l'horitzó.
Sempre s'ha dit que el Sol surt per l'est, però no sempre és així. En realitat només surt exactament per l'est dos dies a l'any, els dies dels equinoccis. Si ens acostem al solstici d'hivern la sortida del Sol està cada cop més cap al sud, i si ens acostem al solstici d'estiu la sortida estarà més cap al nord.
Amb l'ocàs del Sol ocorre una cosa semblant. Els dies dels equinoccis el Sol es pon exactament per l'oest, i allunyant-nos cap als solsticis el punt de posta s'acosta al sud o al nord, ben igual que al moment de l'orto.