Algunes fonts citen també Anaximandre com l'inventor d'aquest instrument.
El seu fonament teòric és semblant al del gnòmon, si bé les dades que es desprenen de la seva observació són més fàcilment interpretables. Consisteix en una superfície hemisfèrica sobre la qual es projecta l'ombra d'un estil de longitud igual al radi de la hemiesfera. Aquest instrument ens dóna realment una representació de la trajectòria real del sol però invertida sobre la hemiesfera. La seva interpretació és més senzilla al donar-nos directament magnituds angulars.
Les activitats que es poden fer amb un pols són pràcticament les mateixes que amb el gnomon, però com que l'ombra es projecta sobre una semiesfera les dades obtingudes són més fàcilment interpretables.
Material necessari:
Preparació:
L'ombra del Sol al pols és el reflexe simètric de la trajectòria real, és a dir, al pols ens apareixerà invertida i així el sud del pols s'ha de fer coincidir amb el nord.
Per trobar el nord cercarem el moment quan l'ombra estigui més avall, que serà exactament el migdia, i girarem el pols per què coincideixi l'ombra amb el meridià sud.
Els cercles concèntrics ens donen directament l'altura del Sol en un moment determinat. La lectura sobre els meridians ens diran l'azimut del Sol en aquest moment
Podem fer un seguiment del moviment del Sol al llarg de l'any com amb el gnomon. Les següents consideracions ens indicaran els distints moments importants de l'any.
Per calcular la inclinació de l'eix terrestre, o de l'eclíptica, basta calcular la diferència entre l'altura del Sol al migdia a un solstici i a un equinocci, o també dividint entre dos la diferència d'altures al migdia entre els dos solsticis.
La latitud de la nostra posició en la dona l'altura del Sol al migdia de qualsevol equinocci.
Com s'explica al gnomon, el Sol no sempre surt per l'est i es pon per l'oest. En realitat només surt exactament per l'est i es pon per l'oest dos dies a l'any, els dies dels equinoccis.
Si ens acostem al solstici d'hivern la sortida del Sol està cada cop més cap al sud i el mateix passa amb l'ocàs.
Si ens acostem al solstici d'estiu la sortida i l'ocàs estarà més cap al nord.
Es pot observar que la distància en graus del punt de sortida i del punt de posta amb el migdia sempre són iguals, amb la qual cosa les trajectòries sempre són simètriques respecte del meridià nord-sud.