Es tracta d'una enginyosa alternativa a l'instrument anterior del segle XII, atribuïda a l'astrònom sevillà Jabir ibn Aflah, i popularitzat en els segles posteriors XIII a XV.

El seu objectiu principal és, com en l'instrument anterior, mesurar directament coordenades eclíptiques sense necessitat de càlculs a partir d'altres coordenades.

Consta d'un pla paral·lel a l'equador, sobre ell una columna cilíndrica capaç de girar sobre el seu eix i acabada en una base plana que forma un angle de 23°30' amb el pla de l'equador, amb la qual cosa serà paral·lela al pla de l'eclíptica. La dita base porta un cercle graduat i sobre ella una alidada de manera que pot girar al voltant d'un eix perpendicular a la base, de manera que quan l'alidada es trobi orientada cap al punt Àries assenyali 0° sobre el cercle graduat. Amb tot això podem orientar el torquetum girant la columna cilíndrica i l'alidada fins a trobar el punt Àries, que serà un punt al pla de l'eclíptica i al pla de l'equador al mateix temps. Sobre l'alidada va una placa que sobresurt perpendicularment de la base inclinada, i que du una escala graduada circular en el seu extrem superior. Sobre el centre d'aquesta escala graduada gira una altra alidada, i unida a ella un altre semicercle graduat disposat de forma que sempre quedi vertical. Així doncs, si orientem el segon braç visor a l'astre podem llegir directament als cercles graduats les coordenades eclíptiques de l'astre, la latitud sobre el cercle superior, i la longitud sobre l'inferior en la base inclinada.