És potser el més pràctic dels instruments descrits en l'Almagest. Va ser molt utilitzat posteriorment per una gran quantitat d'astrònoms, i entre ells per Copèrnic. Segons compte l'Almagest servia per a mesurar la distància zenital de la lluna en el seu pas pel meridià del lloc, si bé és possible mesurar amb ell el pas pel meridià de qualsevol astre. El seu senzill disseny li permetia adoptar grans dimensions, amb la qual cosa podia fàcilment aconseguir-se un instrument de gran exactitud.

Consisteix en un pal vertical amb un regle en el seu extrem superior amb un visor a cada extrem i unida al pal per una frontissa, i una altra més avall, a una distància igual a la longitud del primer regle, que passa per un forat a través d'aquesta podent lliscar per ell, de manera que sempre queda un triangle isòsceles. Al orientar l'instrument amb els dos visors del regle superior, l'angle format pels dos costats iguals és precisament la distància cenital, que es llegeix en el regle inferior junt amb el forat.