Et proposem observar com va canviant la forma de la Lluna i la distància respecte del Sol. La distància entre la Lluna i el Sol s'anomena elongació (el mateix terme és vàlid pels planetes). La taula que acompanya a aquesta explicació serveix per anotar l'elongació de la Lluna en diferents dates i, també per fer un petit dibuix de l'aspecte de la Lluna: ja s'ha fet el contorn circular de l'astre, i tan sols queda dibuixar el millor possible quant ocupa la part il·luminada i la part fosca.

Per poder mesurar amb la ballesta, la distància angular entre la Lluna i el Sol, podem fer dues coses: fer la mesura just a l'hora en què el Sol s'està posant, quan la seva llum molesta poc, o bé al contrari, posem en el zero de la ballesta algun material que ens serveixi de filtre i ens permeti veure el Sol sense enlluernar-nos. Com és lògic resultarà més fàcil mesurar aquest angle quan la Lluna estigui a prop del Sol que quan estigui lluny, però l'observador ha d'intentar fer aquesta observació tot el més allunyat possible, és a dir, amb la major elongació que es pugui.

Hem d'anar molt alerta, ja que observar el Sol a ull nu és bastant perillós i la seva observació pot portar greus lesions a la vista. Tan sols amb vidres professionals de soldador (a partir del número 12), es pot estar segur de què no es corre cap perill. Sols quan el Sol està molt baix, a la sortida i a la posta, se'l pot mirar sense perill.

És molt important que aquesta observació és faci el més sovint possible, especialment, a continuació de la Lluna nova, per tal de poder determinar la velocitat diària de moviment de la lluna respecte del Sol.