A continuació tens dues taules que et poden servir per entendre quin és el moviment aparent del Sol al llarg de l'any, així com la variació de les durades de la nit i el dia.

Per fer la pràctica has d'utilitzar un instrument per mesurar angles, el més recomanable és la ballesta.

Polsant sobre el peu de cada imatge pots descarregar una versió PDF per imprimir.

Làmina 1 (38kb)

A la part superior d'aquesta làmina hi ha un requadre allargat horitzontalment, en el qual has de dibuixar l'horitzó que es veu des de casa teva (o sinó fos de casa teva, des d'un mateix lloc, no importa quin sigui). Hauràs d'escollir mirar la sortida o la posta de Sol, segons la teva disponibilitat horària o, si volguessis fer ambdues observacions faràs una fotocòpia de la plana i tindràs així oportunitat de dibuixar dos horitzons: l'oriental, per on surt el Sol i l'occidental, per on s'amaga.

Quan efectuïs la primera observació, dibuixaràs l'horitzó de forma que el Sol quedi en el centre del requadre, on està indicat 0º. Amb la ballesta mesuraràs cap als dos costats arcs de 10, 20 i 30 graus sobre l'horitzó, procurant dibuixar els detalls que es mostren en aquests arcs, per exemple, els edificis, antenes, arbres, xemeneies, etc. D'aquesta manera, aquest dibuix representarà l'horitzó on fixaràs les posicions del Sol (ja sigui la sortida o la posta) durant tot l'any.

A partir d'aquesta data inicial, cada setmana hauràs d'observar la sortida (o posta) de Sol, fixant la seva posició en aquest dibuix, indicant la data i hora d'observació. Per fer el millor el teu treball, és molt convenient que cada vegada mesuris amb la ballesta l'angle entre el lloc on veus el Sol i la zona de l'horitzó marcada amb el 0º, que és on el va veure la primera vegada.

L'observació de la sortida i/o posta del Sol és de fonamental importància per a entendre el fenomen de les estacions, per la qual cosa hauràs de mirar-s'hi a l'hora de fer les mesures per tal d'apreciar el canvi en la posició del Sol, quan surt o es posa. És un error molt freqüent que es digui que "el Sol surt per l'Est i es posa per l'Oest", surt o es posa per aquells punts tan sols en determinades dates de l'any (els equinoccis), però la resta de l'any no ho fa així; és per tot això que és molt important descobrir per un mateix per on surt o per on es posa el Sol.

En aquesta observació és adient afegir-li les hores de sortida i posta de Sol. Si disposes d'un horitzó natural molt obert, com el que es pot veure sobre el mar, o en un camp clar, l'hora de sortida i/o posta que enregistris serà suficient per aquesta observació. Però si vius dins la ciutat, envoltats d'edificis o d'altres obstacles visuals, i no pots veure l'ortiu exacte del Sol, sinó quan ja està alguns graus sobre l'horitzó o, per unes altres raons no puguis veure la posta exacta, l'hora que podràs determinar no serà bona i podrà tenir alguns minuts d'error. En aquest cas, podrem ajudar-nos de la radio/televisió/premsa i apuntar l'hora de sortida i posta de Sol. Aquesta és una solució un poc tramposa, però... què podem fer.

Si tenim apuntada l'hora de sortida i posta de Sol, serà molt fàcil calcular quant dura el dia natural (és a dir, el període en què el Sol està sobre l'horitzó) i ho farem restant a l'hora de la posta, l'hora de sortida del Sol. El resultat ho anotarem a la columna Durada dia. La diferència entre les vint-i-quatre hores de durada del dia i el que s'ha anotat a la columna Durada dia ens donarà el resultat de la columna Durada nit.

Hi ha una darrera columna, Altura al meridià on indicaríem l'altura del Sol al migdia. Al llarg de l'any obtindríem una oscil·lació d'altures.

Làmina 2 (51kb)

Amb totes aquestes dades podem omplir ja les quadrícules de la segona làmina, on s'intenta reflectir la variació de la durada del dia i de la nit al llarg de l'any. Cada quadrícula en abscisses representa 5 dies i s'ha afegit un troset a aquells mesos amb una durada de 31 dies.

En ordenades cada quadrícula representa 10 minuts i, al costat de la dreta es pot representar la durada del dia, mentre que a l'esquerra es representa la durada de la nit.

Dibuixant un punt a la quadrícula i unint els punts ens donarà una corva que representa l'oscil·lació de la durada del dia i la nit.