|
No me miris més, que m'intimides.
No diguis més es meu nom,
que me trob ben perduda.
Sa me trastorna es cos,
amb una mirada teva,
ses cames me tremolen,
quan me dius, amiga meva.
No sé, què m'ha passat,
per un bon amic m'he trastornat.
I esperant que es cor no me traís,
de cada vegada més patesc.
Si no fosses es meu gran amic,
si no ho fosses,
es meu món posaria a nes teus peus,
i amb una besada teva,
transformaria s'amistat en gran amor.
No t'acostis tant, per contar-me una cosa,
no me toquis ses mans que de cop,
ses distàncies massa s'acurcen.
Quan me somrius, arrib a nes cel setè,
i es meus ulls no podem negar,
que te tenc devora.
|
