Lletre i música: Tina Servera

Flor tancada a sa llum de sa vida,
vas néixer amb aspecte fresc i juvenil.
Passant es temps vas quedar closa,
tornant ets teus pensaments,
d'esser dia, a esser nit.

Ses teves fulles com una corassa,
estrenyien es teu suau aroma.
Sense sortir lo millor teu,
com si fosses una trista i apagada rosa,
com un diamant en brut, dins s'ombra.

Laura, àngel meu, a la fi t'has alliberada,
des pes d'aquest vint anys,
trists i apagats, trists i apagats.

De bondat i càlid amor,
omplies a tothom amb es teu somriure.
Sense poder dir mai una paraula,
deies ses respostes amb es ulls,
d'agraïment a dins es mal viure.

Ses teves fulles com una corassa,
estrenyien es teu suau aroma.
Sense sortir lo millor teu,
com si fosses una trista i apagada rosa,
com un diamant en brut, dins s'ombra.

Laura, àngel meu,
me digueres sa teva trista nit,
que molt bé t'hi trobaves a nes nou lloc.
T'ho mereixes jo que t'he de dir.
T'ho mereixes ja que t'he de dir.

Laura, àngel meu,
a la fi t'has alliberada,
des pes d'aquest vint anys,
trists i apagats, trists i apagats.

Laura, àngel meu,
me digueres sa teva trista nit,
que molt bé t'hi trobaves a nes nou lloc.
T'ho mereixes jo que t'he de dir.
T'ho mereixes ja que t'he de dir.