CINEMA

Per mi un dels grans artistes en quant al cinema es refereix és sens dubte el coreà Ki-Duk Kim (o Kim Ki-Duk si ho llegim seguint el nostre ordre). Encara no ha fet cinquanta anys i du a les espatlles 24 premis de cinema i 21 nominacions més.
Les seves pel·lícules, sempre de poques paraules i pocs personatges generalment solitaris, són una obra d'art, sempre molt cuidades estèticament, harmòniques, colorides i de ritme indiscutiblement oriental (transicions llargues, pauses i silencis).
Qualsevol de les pel·lícules de Ki-Duk Kim és una bona elecció per a calmar l'esperit, això sí, s'ha d'anar disposat a canviar el xip ja que el cinema oriental no té res a veure amb l'americà.
Ki-Duk Kim és autor entre moltes altres de Samaritan Girl, La isla, El arco, Primavera, verano, otoño, invierno y... primavera (possiblement la més famosa) i Hierro 3.

Aquest més us recomano descobrir o recuperar (si ja el coneixeu) aquest director però especialment us vull recomanar:
Hierro 3
Un jove es passeja entrant furtivament de casa en casa per a dormir (i a canvi arregla desperfectes que trobi a les cases) fins que un dia entra en una casa on coneixerà una dona maltractada pel seu home i junts continuaran el seu viatge.
i
Primavera, verano, otoño, invierno y... primavera.
Un monge i el seu aprenent viuen en una caseta enmig d'un llag. La pel·lícula ens mostra tot el procés d'aprenentatge del jove fins arribar a l'edat madura en la que ell serà el mestre i tendrà un aprenent al seu càrreg.