S o r t
Referència BLAU CD 366


Pilar Reiona: veu i guitarra
Marta Elka Calafell:
violí i veu
Tomeu Gomila:
llaüt, bouzuki i flabiol de pastor
Joan Bestard:
baix
Miquel Rigo:
flautes dolces i flauta travessera
Lluís Garcia:
guitarra i xeremies
Pep Noguera:
guitarra, guitarró i llaüt
Hugo Sócrate:
percussions

Arranjaments: Marta Elka Calafell, Toni Pastor, Xaloc Música
Dibuixos:
M. Antònia Lila
Disseny gràfic:
Francesc Campins Pereyra
Fotografies:
Xaloc Música
Producció:
Marta Elka Calafell, Toni Pastor, Xaloc Música
Enregistrat a l'estudi de Música Nostra, primavera de 2003

Col·laboracions del disc:
Joan Miquel Oliver (guitarra)
Miramar
Simó Adrover (guitarró)
Ses Bessones, Raixa
Toni Pastor (llaüt)
Almudaina, Raixa, Serpentina

XALOC MÚSICA
presentació del disc SORT

Després d'haver acabat amb les celebracions els 10 anys del grup i la publicació del llibre Música a sa plaça, hem tingut més temps per dedicar-nos a enllestir el nou treball discogràfic. És el cinquè disc que editam i es diu SORT.

La presentació del disc es va fer a SES VOLTES (Parc de la Mar) de Palma, el dia 21 de setembre de 2003 a les 11.30 h.

La presentació del disc a la Península es farà el dia 1 de novembre a Catalunya, a la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa.

Enregistrament. Després de la bona experiència del disc anterior, hem fet la gravació del disc a l'estudi de Música Nostra la primavera de 2003, a les ordres del músic i tènic de so Toni Pastor.

Edició anirà a càrrec de la firma discogràfica BLAU.

El tema central del disc i del títol de les cançons és la toponímia de Mallorca. El topònim és una baula que enllaça el passat amb el present. A través d'un nom podem fer un viatge molt llarg en el temps. Podem talaiar paisatges, fer descobertes sobre la nostra història, comprovar la inabastable riquesa de la nostra cultura. La majoria dels temes duen el nom de possessions i terrenys i volíem que el títol hi estigués relacionat amb el contingut. Us ho explicam:

SORT, de terra
Aquesta, la nostra, és una terra de sort perquè té un paisatge natural magnífic de contrasts encisadors que es combinen amb gràcia i encant. Per sort hem nascut a una terra bella i privilegiada plena de llum i de colors. Les illes i els illots suren escampats a la Mediterrània blava intensa. L'aigua reposada a les cales i embravida al nord empeny amb violència brusca les onades frenètiques que colpegen les roques. Costa nord, penya-segats altius; platges tranquil·les entrebesen mar i arena.
Sort de terra s'utilitza per anomenar diferents porcions de terreny i varia segons les comarques de les terres de parla catalana, hi té molt de matisos. Es fa servir per denominar des d'una peça de terra petita, un hort petit, un tros petit de terra vora el riu, un tros de terra estret i llarguer, una peça de terra d'un mateix solc, un tros de bosc, fins un conjunt de trossets de terra i també un peça gran de terra.
Les possessions volien estar a recer del pèlag, la mar profunda allunyada de la costa, que apropava els moros saquejadors. Però, tot i això, el fat o la sort ha marcat el destí ineludible de la terra. Els llocs, les possessions i les masies estan abandonades, oblidades sumides en una immensa tristesa. Les antigues unitats de producció fan camí de pena, moren a poc a poc ignorades.
A les cases antigues de possessions, el portal forà ens condueix a la clastra i ens mostra un espai tancat a cel obert. Les lloses polides i l'emmacat d'en terra endevinen el tràfec de l'amo i la madona, el majoral i els jornalers. Podem imaginar per un moment un món que s'esvaeix i que en poc temps perdem de vista diluït dins un tel de boirina blanca dins la llunyania.
Nosaltres volem tenir un record per aquestes sorts de terra i hem posat els noms de terrenys i possessions a les cançons. Passejam per dins un camp de terrossos, per oferir-vos un tros del nostre cor.
La millor sort i ventura és poder conservar el patrimoni de tots.

Novetats la jove Marta Elka Calafell s'estrena com a compositora, participa com a vocalista en més cançons i, a més, és la principal arrangista del disc.
Pilar Reiona, a més de les modalitats que ja havia treballat anteriorment, ha assatjat nous temes en la composició: les mateixes i el fandango menorquí.

La música està molt lligada a la música tradicional, que és la base de l'estructura de les cançons que interpretam. La música popular ara està més normalitzada en el sentit que es fan cançons noves, avança contínuament, com els altres gèneres músicals. No és una música estàtica, com ho és la música tradicional, sinó que els autors creen música nova.

Aquest disc representa l'evolució contínua del grup que es reflecteix en la interpretació de les peces, els nous arrenjaments, l'encert en la creació que toca totes les modalitats de la música per a ball de bot obert i que va des del bolero més dolç i sentit a la jota més alegre i botarella.

Projecció exterior els grups folk de les Illes Balears han tingut molta acceptació a Catalunya, al País Valencià i a la resta de la Península. Xaloc Música és un dels grups que habitualment hi fan actuacions a fora de les Illes Balears.

Els projectes més immediats de Xaloc Música són promocionar el disc nou tant a les Illes coma a fora. L'1 novembre presentarem el disc a Catalunya a la Fira d'espectacles d'arrel tradicional de Manresa.


Les cançons

1. Almudaina
Música: Marta Elka Calafell/Pilar Reiona
Lletra: Pilar Reiona

2. Gomera instrumental
Música: Pilar Reiona

3. Miramar
Música i lletra: Marta Elka Calafell
(Adaptació d'una tonada popular)

4. Mendia
Música i lletra: Pilar Reiona

5. Son Violí
Música i lletra: Pilar Reiona

6. Raixa
Música i lletra: Pilar Reiona

7. Bàlitx instrumental
Música: Marta Elka Calafell/Pilar Reiona

8. Serpentina
Música: Marta Elka Calafell
Lletra: Marta Elka Calafell/Pilar Reiona

9. Ferrutx instrumental
Música: Pilar Reiona

10. Es Molinar
Música i lletra: Pilar Reiona

11. Alcadena i Alaró: ses Bessones
Música i lletra: Pilar Reiona

12. Tuent
Música: i lletra: Marta Elka Calafell

13. Son Xoriguer
Música i lletra: Pilar Reiona

14. Turixant
Música i lletra: Pilar Reiona

15. Per sonar quan plou instrumental
(sonada de xeremia i flabiol)
Música: Pilar Reiona

L'airecel porta noves del vent càlid del sud-est, de calor sens calma. L'autoria de les cançons continua dins la mateixa línia dels discos anteriors. Són temes de creació nova que toquen totes les varietats de música per ball obert que es fan a Mallorca: boleros, jotes, fandangos i mateixes. En són les autores Pilar Reiona i Marta Elka Calafell.
La identitat amb el lloc on vivim cada dia, la terra que volem conservar, la llengua amb la qual estimam, amara els títols de les cançons del disc. Els noms de llocs, els topònims, ens porten a passejar pels camins de les Illes, les Balears i les Pitiüses hi són presents a Turixant. Les illes són molt properes estan entrebaulades sota la mar i alhora estan molts separades pels caminals que les envolten. Camins de corrents marítims encargolats i traïdorencs que acaronen les costes incansablement.
El títol de les cançons no sempre fa referència al contingut de les lletres, és un amagatall on es desen vivències i sentiments.
Les cançons parlen d'amor i passió ardent -que és un altre significat de la paraula, a banda que doni nom a una possessió- com és Raixa. Hort, bosc, jardi i escalinata m'acosten els teus ulls, el teu somriure; tu ets qui m'enamora. Bàlitx del terme de Sóller, recorre amb notes melancòniques les possessions de Bàlitx d'Amunt, d'Enmig i d'Avall que ens porten cap al coll de Biniamar per trobar la Costera. Al final d'aquest itinerari trobam Tuent, una cala d'aigua transparent i també un bolero on els estels i la lluna s'amaguen dins l'ombra de la nit per l'absència de la persona estimada que omple de tristor el cor.
Una altra casta d'amor, el que tots portam a dins, la llum que projectam cap al altres, es fa present a Son Violí.
Un bot per la mar ens duu fins a l'illa de Menorca d'on hem agafat el nom de Son Xoriguer per a un fandango menorquí. D'aquesta illa hem après els fandangos i hem volgut cantar la seva bellesa que comparam amb una dona tallada de lluna. La rialla màgica del cavallet del set colors ens porta a aguaitar l'illa en forma de xoric que vola sobre l'arc de Sant Martí que omple de colors el cel blau de Menorca.
Altres tenen contingut històric com és el cas d'Almudaina que parla del darrer rei moro que vivia al palau de l'Almudaina. Plora la seva sortida del palau i alhora està tranquil perquè sap que el record sempre serà cantat pels poetes que són a la macbara, lloc d'enterrament preferent dels poetes, i serà al pensament la ciutat de Mallorques, la vila més bella que Déu volgué fer en el món confirma i ens acompanya a la darrera glosa, lo joglar de Mallorca.
Més història oral i llegendes i contarelles omplen la lletra d'Alcadena i Alaró: ses Bessones, un parell de mateixes. Les bruixes fan cordellines per passar d'una muntanya a l'altra, i hi trobam coves i encanteris. En Cabrit i en Bassa observen com en Fonoi cau de dalt del penyal de s'Orengar, empès per uns companys que no volen perdre unes massions.
A l'antiga possessió del terme de Llucmajor Gomera d'en fora senten el grall de la xeremia que gemega incansable i el so picat del flabiol de pastor acompanyat dels repics del tamborino. Anuncien dies de festa. Figura en el Llibre del repartiment com a Dagomera. El topònim està relacionat amb la tribu berber dels Gumara.
L'hivern de l'any 2002 ha estat molt fred i plujós. Què hi hem de fer? Avui és festa a Son Sardina i un dia més torna a ploure. Tothom cerca recer de la pluja que juga amb les flames del fogueró. La gent replega i només se sent la música dels xeremiers. No hi ha hagut festa, però se'n duen com a record una melodia Per sonar quan plou.
De la mà de la possessió de Manacor Mendia, un dels casals més rics de Mallorca, ens situam dins l'àmbiet d'unes cases, una horabaixa de tardor cau la pluja darrera els finestrals que observam fins que la son ens guanya asseguts al balancí de llengües de la padrina que ens engronsa acompassadament.
En arribar el carnaval, hi ha dies de gresca i de ball. Nosaltres també volem fer ball de bot i us ho contam amb una Serpentina que és un ornament i diversió de les festes de carnaval i altres alegries col·lectives. La serpentina ens anima la música, ens enrevolta amb el seu paper multicolor i tothom surt al carrer per veure aquest festival de rialles.
La devesa de Ferrutx, és una possessió del terme d'Artà. I també és el cap, el bec i el bolero. Era una àrea destinada a l'esplai reial. Tenia gran posada a la vila d'Artà i casal pairal al carreró dels Moliners a Palma que està situat a un barri de poetes: Pere d'Alcantara Penya, Miquel Costa i Llobera, Miquel Ferrà i M. Antònia Salvà.
El Molinar de Llevant era una contrada de pescadors i de gent de Ciutat que hi estiuejava. És un lloc màgic on es preparen beuratges per fer encisos a la punta des Matzins. Tenim ben present la renglera de molins que hi havia a davant la mar i que va donar nom en aquest lloc. N'hi havia, si fa no fa, 28 molins. Ara només en queden dos. Aquest fandango, Es Molinar, vol despertar els records enfarinats, les antenes rodant al ritme de l'embat, la presència dels molins, les vivències que van crear entre els moliners que hi vivien i les inquietuts dels que hi viuen actualment.
La referència tradicional la feim amb el bolero, Miramar, que està inspirat en una tonada del camp. De la terra ferma passam a la mar que envolta les Illes. Des de la vorera observam el contingut de l'aigua salada, les algues daurades i les copinynes, barrajades amb el corall passió vermell i violetes amb ramells que ens porten les onades. Finalment ens regala un sol ixent que omple la visió de pinzellades d'ivori blau.
Tot plegat festa, alegria i ball ens acompanyen pels camins musicals que ens porten als racons més encisadors de la imaginació.

PILAR REIONA