26.01.2002

CRÒNICA DE LA FESTA POBLERA DE GRÀCIA
BARCELONA

Un grup d'agosarats aventurers llucmajorers i altres mallorquins, el darrer cap de setmana de gener de 2002, partiren cap a Barcelona per participar en la festa poblera de Gràcia que cada any, ara en fa deu, que organitza Antoni Torrens.

Ells ens ho conten així:
<<La ballada al teatre va ser molt agradable: al meu parer el so era molt bo, afavorit per l'espai tancat i el terra de fusta feia les voltes, i altres moviments, més fàcils. El cercavila, amb tants focs artificials, va ser massa fumós. La trobada dels grups de xeremiers, bandes i gegants hagués estat més agradable amb manco renou i pólvora. A la plaça de la Virreina no hi cabia una agulla, però la majoria de gent no ballava: escoltaven, menjaven, bevien. Com a llacunes d'aigües agitades, enmig d'aquella massa estàtica, es movien el grupets de balladors. El grup de llucmajorers i coneguts ens concentràrem a un lloc retirat i ens divertírem junts, a més d'una colla de joves que intentaven imitar-nos i aprendre el que ens veien fer.>>


<<Els foguerons repartits entre les dues places, la del Diamant i de la Virreina, fien que l'ambient estàs descongestionat. N'hi havia molts, però així i tot, no donaven a l'abast per la gran quantitat de gent que volia menjar la llonganissa i botifarrons mallorquins. Havies d'esperar, però s'ho pagava, i la mossegada final recompensava el temps d'espera. La música i el ball de dissabte varen estar molt bé, sonava molt, i gràcies a això vàrem poder ballar sense massa problemes a una distància bastant considerable de l'entarimat, i és que hi havia tanta de gent curiosa de sentir i veure, que ens va ser impossible ballar tots junts i a prop dels músics. Però hi trobàrem solucions, i al final tot va anar molt bé.>>

<<Nosaltres arribàrem a Gràcia dissabte horabaixa. Començaven a encendre els foguerons. A la plaça de l'Ajuntament vérem castells, balls de gegants, xeremiers, etc. Va estar molt bé. No m'agradaren tant els focs i coets, massa renou i massa fum, per això no seguírem el cercavila. Els dos grups de música que tocaren m'agradaren molt. Ja els coneixíem. La plaça estava de gom en gom. Vàrem haver de ballar a un costat, cosa que per a mi no va ser cap problema.>>

<<Va ser molt emocionant veure l'acolliment que la música i la festa de Mallorca té a Barcelona. Al CAT tots vàrem gaudir amb la música dels dos grups i amb la ballada amb Xaloc. Em varen sorprendre les ganes que la gent de per allà tenia d'aprendre els balls mallorquins i de participar de la festa. Això és va fer més gros encara l'endemà, a la plaça de la Virreina. Tothom volia ballar: era com si estiguéssim a qualsevol fogueró a Mallorca, però molt més concorregut del que per aquí és habitual. No era fàcil fer dues passes, però la festa anava a tope. Del cercavila, el que més em va agradar varen esser els dracs i el foc. De vegades, oblidaves que no eres a Mallorca. Era la nostra festa i els mallorquins ens sentírem els autèntics protagonistes. L'únic problema és que no podíem ballar amb amplitud, però…no es pot tenir tot.>>

I com dir-ho, el bon ambient, l'emoció, l'intercanvi d'experiències, les ganes passar-s'ho bé feren que el resultat fos molt bo. Gràcies de part de tot el grup Xaloc Música per haver-nos acompanyat i haver compartit amb nosaltres aquests dies tan engrescadors.

I és que la festa s'ha de viure!


Tornar