Estiu. 2002

TRACALADA: alta intensitat

Bon vespre portal ditxós
jo vos vull demanar entrada,
que som una tracalada
que venim a veure-vos

(popular de Mallorca)

A la Llar dels ancians, aquest estiu va tenir lloc un esdeveniment molt entranyable. La piscina il·luminada i envoltada de cadires ressaltava sobre la fosca primerenca. Tot plegat donava la benvinguda i conduïa la vista cap a l'escenari. L'acte ja havia començat i el públic assistent escoltava atentament una veu familiar, la d'en Pep Toni Rubio no tan coneguda com el seu flabiol, que explicava quin havia estat l'inici del grup Tracalada, l'evolució i l'arribada en aquell moment a l'enrgistrament del disc 1 i 9. La màgia del lloc, l'entrega i la il·lusió del grup fa que el públic observi espectant i no gosi rompre aquest encant. Però després d'algunes cançons, tanta calma inquieta el grup i fa que els balladors surtin a acompanyar amb el seus moviments la música que omple de ritme el cor i l'oïda.

El disc està dins la línia de "tants", a Mallorca som molt prolífics en grups, però n'hi ha uns quants que s'hi esforcen per fer una feina seriosa, la de la constància del dia a dia, la d'acurar la interpretació, la de la creativitat i es desmarca d'altres perquè tenen una personalitat própia, i això és bantant difícil d'aconseguir. El seu disc conté i mostra el que ens ofereix en directe, les cançons noves i les tradicionals que t'empenyen a botar i a ballar. És un debut discogràfic que segur que ens fa contents a tots els seguidors del grup Tracalada i per a tots és un testimoni més de la música folk que es fa a les Illes Balears que no passarà desapercebut i que com a prova del que estam vivint ara, és imprescindible tenir-lo en la nostra discografia.

Tracalades de sort!


Tornar