Tota aquesta recerca i homenatge als antics xeremiers de Marratxí del segle passat l'he feta de tot cor i amb l'única intenció de que no s'oblidi a aquesta gent tant important per noltros: els nous sonadors marratxiners del segle XXI, i això només es pot fer per escrit de tal forma que pugui arribar a tothom.

He demanat que dins un ple de l'ajuntament de Marratxí s'hi pugui fer un racó per fer un acte de reconeixement històric als antics Xeremiers de Marratxí, declarant a tota aquesta gent d'es poble persones d'interès cultural, relacionats amb la música tradicional de Mallorca. Reconeixement històric ampliable ja què, la contínua recerca d'antics xeremiers no s'ha acabat. Sempre en surten més. A Marratxí hi havia tal riquesa de tradició de xeremiers com perquè aquesta sigui una feina de llarg plaç.

Les festes, els medis informatius i la música folklòrica o tradicional mallorquina, no tenen un petit record per a la cultura dels antics xeremiers. De fet, si la colla o el grup no ha editat un disc no es considera prou important i sembla que cauen dins l'oblit.

Avui en dia tot és fa a base de doblers.

I per evitar aquest oblit jo em sento obligat a mantenir viu aquest antic esperit cultural. Sense menysprear-lo, sinó més bé admirant-lo. Perquè aquesta gent eren pastors, moliners, carboners, porquerets... gent humil, del poble, portadors i creadors d'una part important de la nostra cultura.

I molts d'ells sonaven aquell instrument des de ben jovenets, emprant-lo com únic rellotge per a veure passar les hores o com entreteniment davant la soledat de la foravila. Tant de dia com de nit. Compaginant-ho amb unes tasques que, avui en dia, pocs de noltros voldrien fer. Un passatemps que lis feia més bona de dur una jornada llarga i penosa, i que sovint era de "sol a sol". Era el seu gran amic solitari. Això tan estimat i tan nostro, tan mallorquí, com són les xeremies, el flabiol i el tamborí.

Perquè mai se'ls oblidi i el poble tengui el seu record sempre a mà, i perquè noltros per llei en un futur no hi serem, l'única forma de no perdre'ls del tot és que la seva imatge quedi impresa (en els casos que m'ha estat possible) i el seu nom quedi ben escrit i a l'abast de qualsevol que vulgui saber qui i com era aquella gent. Per tot això, perquè avui encara no és tard, vull fer aquest reconeixement als antics sonadors de Marratxí. Que quedi el seu record i la seva memòria escrit per sempre.

Gràcies antics sonadors. A Marratxí ens sentim molt orgullosos de tots voltros. No són tots el pobles que en el segle passat hagin tengut fins a 21 xeremiers.


Fabian Blesa, " Xeremier des Pont d'Inca " ( Marratxí )

webmestre Antoni Genovart
EMAIL: Fabián Blesa