Brumes de Plàstic

fabricació de brumes de plàstic per a la trompa de la xeremia

*Apunts basats en el curset fet a Son Servera el dia 29 de març de 2008.*
Textos i fotografies: Antoni Genovart

El nostre més sincer agraïment al mestre artesà de xeremies, el solleric JOAN MARROIG “PIU”, pel seu interès en fer aquest curset

Els alumnes, participants d’aquest curset:, d’esquerra a dreta: Joan Marroig “Piu”, Antoni Genovart, Tomàs Barceló, Pau Huergo, Tomeu Pons, Laura Bibiloni, Jeroni Sard, i acotat hi ha en Ramon Martinez


Per a poder construir les brumes que s’expliquen en aquest curset hi ha diferents materials plàstics que es poden emprar com a base. Basta que tenguin la forma, la gruixa i el diàmetre adient. En aquest cas, i per a facilitar l'obtenció d’aquest material, utilitzarem la carcassa dels retoladors escolars. La bruma que s’aconsegueix emprant aquests retoladors es coneix popularment amb el nom de “Bruma Carioca”, degut als populars retoladors de la marca “Carioca”. Aquest tipus de retoladors són fàcils d’aconseguir i, com una mena de reciclatge, s’aconsella emprar els que ja han estat utilitzats i ben gastats .

Les eines que es necessitaran per a treballar els materials són: Un peu de rei Una llima Una serreta o un ganivet dentat Un ganivet ben amolat Un cuttex Unes tisores Un poc de paper de vidre fi Un bolígraf Uns alicates Per a fer la llengüeta es poden utilitzar, amés d’altres materials, una d’aquestes tres opcions: Plàstic per a fer radiografies Plàstic semi dur, tipus targeta de visita o calendari Rodet de làmina d’acer Per a tapar el cap de la bruma hi ha dues opcions: Vareta cilíndrica de plàstic o PVC de ø7 mm (es pot trobar a “Leroy Merlin”) Bastonet de coet de fira Un tub de plàstic mal·leable i d’una gruixa aproximada d’1 mm i amb un diàmetre interior de ø8 mm (el retolador hi ha de caber a dintre i ha de quedar-hi ben estret) Amés convindria disposar d’alguna mena de jaç per acomodar-hi bé la carcassa del retolador (pot anar molt bé un fet de fusta, tal i com es pot apreciar en les succesives fotografies).

Es començará tallant el retolador, deixant el tub amb una llargària de 90 mm.

Es llimará un poc la part tallada.

A continuació es marcará la distància que hi ha d'haver des del cap del retolador fins al començament de l’àrea a on s’hi disposarà la llengüeta, que és de 15 mm.

A partir d’aquesta marca es començarà a llimar l’àrea a on anirà col·locada la llengüeta. A partir d’aquest punt l’àrea haurà de tenir una llargària de 40 mm (en direcció cap al peu del retolador) i una amplària de 6 mm a la part del cap. Aquesta àrea s’anirà estrenyent fins arribar a formar una mena de punta la qual haurà de tenir devers 1 mm. Es començarà amb una profunditat aproximada d’1 mm i s'anirà aprofundint cada cop menys fins empatar la punta de l’àrea a 0 mm de profunditat amb la carcassa.

Es repassarà amb un ganivet ben amolat la zona que s’ha llimada a fi de que quedi ben plana i llisa.

Un cop allisada tota l’àrea, a la part del cap s’hi pintarà amb bolígraf les línies que serviran de guia per a fer-hi el forat que s’encarregarà de deixar passar l’aire per a produir el so. Les mesures a dibuixar són molt importants: 4 mm d’amplària i 10 mm de llargària.

Amb el cuttex, i amb molta cura, es farà un tall al plàstic ben per damunt la línia pintada. Tallar fins perforar la paret del retolador. S'anirà en compte, les mesures del tall hauran de ser exactament com les línies pintades.

En base a les línies marcades es pintarà tota l’àrea a fi de donar-li forma de punta (aparentment un triangle invertit).

Es retallarà amb el cuttex aquesta àrea triangular. Recordar que el forat definitiu ha de tenir una base de 4 mm i una altura de 10 mm.

Un cop fet el forat, a damunt la base del triangle, s'hi augmentarà 2 mm l’àrea plana a fi de que la llengüeta hi pugui descansar tapant perfectament el forat.

Quan ja es tengui el forat ben acabat es passarà a fer els dos anells que subjectaran la llengüeta. S’agafarà el tub de plàstic i s’hi passarà el retolador a dins, a fi de comprovar que els anells tenguin prou força per aguantar la llengüeta.

Es faran dos anells: un d’uns 5 mm d’alçada i l’altre d’uns 7 mm.

Es col·locaran els anells al tub. El més alt a prop de la punta de l’àrea plana (al peu) i el més curt a uns 7 mm de la punta del forat de so (al cap). L’anell del peu, el més alt, serveix per aguantar amb fermesa la llengüeta. I el del cap, el més curt, s’haurà de poder desplaçar al llarg de la llengüeta per tal de poder afinar el so de la bruma.

Seguidament es passarà a tapar el cap de la bruma (aquesta passa també es podrà fer amb anterioritat). S’agafarà la vareta de plàstic i es llimarà al seu cap a fi de que pugui entrar bé a dins el cap de la bruma.

Es passarà la vareta cilíndrica de plàstic a dins el cap de la bruma. Hi haurà d’entrar uns 4 o 5 mm aproximadament. En tot cas, anar molt amb compte de que no s’atraqui gaire al forat del so.

Es tallarà la vareta.

I per acabar s’hi picarà a damunt a fi de que quedi ben enfonyada.

Una altre manera senzilla de poder tapar el cap de la bruma és aprofitar el propi tap del retolador i ficar-hi a dins una vareta de fusta. Una molt adient debut al seu diàmetre és el bastonet amb que s’aguanten els coets.

Es ficarà el bastonet a dins el tap del retolador i, a fi de que no surti gens de fusta, es tallarà ben arran i es llimarà un poc al cap. I ja estarà fet el tap del cap de la bruma.

Per acabar es prepararà la llengüeta. La funció de la llengüeta és la de vibrar i així aconseguir el so de la bruma. Per aconseguir aquesta vibració s’utilitza una làmina de plàstic o d’acer d’uns 0,3 mm de gruix. Per a fer-la hi ha diferents materials, aquí s'exposen tres dels més emprats: - Plàstic de radiografies - Plàstic de fer calendaris o targetes personals - Làmina d'acer	Plàstic de radiografies

El material emprat per fer la llengüeta pot fer variar el so de la bruma. Es nota molt el so d’una bruma quan està feta amb plàstic o amb làmina d’acer.	Plàstic de fer calendaris

La utilització d’un element o un altre ve determinat per la facilitat en trobar un material o un altre, o bé, pel gust del so final que hagi de tenir la bruma.	Rodet de l’amina d’acer

Es tallarà la llengüeta en forma triangular, procurant que tengui uns 44 o 45 mm de llargària: Ha de tenir una ample d’uns 5 o 6 mm al cap (recordi’s que s’haurà de tapar perfectament el forat del so). I fins a uns 2 mm al peu (la finalitat d’aquesta punt és poder-la fincar bé a dins els anells).

Es ficarà la llengüeta, per la punta, dins els anells. En aquest serà millor que els anells estiguin junts i el més alt que ja estigui situat al seu lloc definitiu, o sigui a la punta. Això és degut a què aquest anell és mal de moure, i amb el seu moviment pot espatllar la llengüeta. D’aquesta forma serà més zencill col·locar la llengüeta.

Per poder ficar-hi més fácilment la llengüeta serà convenient ajudar-se amb uns alicates. S'haurà d'anar amb molt de compte de doblar-la o arruar-la. Assegurar-se de que quedarà perfectament acomodada a damunt l’àrea plana i tapant el forat de so.

Per acabar s’estirarà l’anell més curt (el de dalt). Aquest anell més curt haurà d’anar a uns 7 o 8 mm de la punta del forat de so.

Es tallarà el que sobra de la llengüeta. Es procurarà que quedi uns 2 mm part damunt el forat de so a fi de tapar-lo perfectament. També s’assegurarà que quedi ben assentada a damunt l’àrea plana de la bruma. S'observarà que no s’enfili a damunt el petit regruix del cap, que si no, no sonarà.

Un cop muntada la llengua, per aconseguir que soni bé, l’haurem d’anar doblat, estirant suament amb el dit i procurant no estirar massa a fi d’aconseguir que la làmina agafi només un poc de curvatura. S'anirà amb compte de que aquesta curvatura no sigui massa pronunciada. L’experiència anirà ensenyant quan es té un bon punt de curvatura per aconseguir un bon so.

Un cop arribat a aquest punt ja es podrà provar la bruma a la trompa. Si la llengüeta es tanca degut a la força de l’aire, es repetirà el punt anterior fins aconseguir un so continuat. Si el problema és l’afinació, s’anirà col·locant l’anell més curt (el de dalt) a diferent distància: - Com a més distant estigui del forat de so, sonarà més greu. - Si s’apropa al forat de so, sonarà més agut. - Si l’anell està massa a prop del forat de so la llengüeta pot no sonar. - Si es vol que la trompa soni fort, es mantindrà la llengüeta més oberta i el freno més enrere.

ESQUEMA



Per acabar: Les mesures de la llengüeta i la ranura de so poden ser diferents de les que s'han descrit, hi ha moltes combinacions. No aixecar (doblant) mai la llengüeta fins al seu màxim la primera vegada, val més tardar un poc i anar donant-li elevació suaument, sinó la làmina es pot deformar massa i no sonarà bé. Hi ha gent que la deforma per a donar-li forma corbada. N’hi ha que opinen que les llengüetes de plàstic tenen un so millor, donen menys problemes i no varien al sonar. A vegades el tub no encaixa bé dins la trompa. Si no hi entra s’ha de rascar l’extrem del tub, si hi balla s’hi ha de posar Teflon (o altre material a fi de que tanqui bé). Encara que encaixi és millor posar-hi teflon perquè encaixi perfectament. Normalment les brumes en Sib, Do o Do# valen igual per a totes les tonalitats, només és qüestió d’ajustar la llengüeta i el freno. Just quan s’ha fet la bruma, el plàstic de la llengüeta intentarà tornar a la seva postura inicial, l’haurem de tornar a obrir (doblar).

índex