el

flabiol

El flabiol  mallorquín  es el instrumento que,  da el nombre al Flabioler  dentro de la colla (dúo)  de xeremiers. Se trata de un pequeño instrumente hecho de madera  y que se toca con la mano izquierda, dado que la mano derecha del flabioler  está  ocupada sonando el tamborí. Destaca por  su sonido dulce y brillante, y complementa a la xeremia  dándole la  brillantez que destaca de su timbre. El flabioler  ha de procurar  picar las notas, consiguiendo de esta manera una mejor diferenciación entre  sus notas ya que la xeremia, debido a su  propia naturaleza, solo es capaz de hacer notas ligadas.

 
Las dimensiones de este instrumento son, aproximadamente, de unos 25 cm de longitud y  de 1 cm de diámetro.
 
El cuerpo principal está formado por un tubo  vacío y cilíndrico hecho de madera, al cual se le ha practicado una ventana,  una lengüeta y  todos los agujeros necesarios para poder ejecutar las notas  musicales. El número de agujeros suelen ser de 5 o 7, de los cuales 2 o  3 (depenende si el flabiol  tiene 5 o 7 agujeros)  están en la parte inferior del instrumento y el resto en  la parte superior.  Los agujeros de la parte inferior se hacen sonar con el pulgar y con el  meñique, los otros dedos se encargan de los agujeros de la parte superior.  Los flabiols  de 7 agujeros consiguen, evidentemente, hacer  más notas que los de cinco, pero debido a la falta de "dedos" estos  agujeros que hay de más no suelen ser nunca empleados para la notación.
 

 
A l’entrada del tub hi ha el tosquet, que és una peceta de fusta que va totalment encaixada dins el flabiol. La seva missió és formar un conducte d’aire (broc) que incideixi correctament sobre l’aresta de la llengüeta per produir el xiulet. Aquest s’aconsegueix quant l’incidència de l’aire sobre l’aresta de la llengüeta es divideix amb dues corrents: el més gros surt cap a fora i la resta penetra a l’interior del tub sortint pels diferents forats. La rompuda de corrent d’aire incident origina canvis de pressió i d’altres corrents d’aire a l’indret de la finestra i al llarg de tub del flabiol, que es comporta igual que els tubs tancats.
 

Del flabiol destaquen a la vista las dues virolles, una a cada extrem de l’instrument. La missió de la virolla de llautó (també pot ser de plata o d’altre material) és protegir de l’esquerdament l’extrem del flabiol.

 

 
 
 

DIGITACIÓN DEL FLABIOL CATALÁN

 

Con mi agradecimiento a Miquel Sala, quien me los ha proporcionado

     

Flabiol sin llaves (sec)

Flabiol con llaves (esc. diatónica)

Flabiol con llaves (esc. cromática)

 
 

índice