tamborí

El tamborí, conegut popularment com a tamborino, es l'encarregat de l'aire de la peça que interpreta la colla, com a instrument de percussió es l'encarregat de dur el ritme al flabiol i a la xeremia. El sona el flabioler, mentre l'aguanta amb la mateixa mà que el flabiol (la mà esquerra, aguantant-lo per la corretja amb el polze i mantenint-lo per davall del colze) el percuteix amb la maceta, amb la mà dreta.

El tamborí mallorquí està format per una caixa de ressonància cilíndrica d’uns 23 cm de diàmetre i uns 23 cm d’altura. Aquesta caixa esta feta, habitualment, de planxa de lledoner d’uns 5 mm de gruix, doblegada i closa pels extrems. Per aconseguir unes òptimes condicions de la fusta, s’ha de tenir la planxa un any en premsa enrevoltada a un motlle rodó.

L’instrument disposa de dues pells (de 30 cm de diàmetre) de cabrida o de moix cosides a dos cèrcols fets amb vergues d’ullastre i adaptades a les dues boques cilíndriques de lledoner. Per aconseguir estirar aquestes pells i poder trempar el tamborí s’usa corda de llendera prima i s’hi col·loquen uns tensors (pecetes de pell amb forma d’anell). També s’hi sol posar en contacte amb una pell una corda de budell que vibra amb el repiqueig del tambor.

A un costat del cilindre del tamborí s’hi col·loca una corretgeta per aguantar l’instrument amb la mateixa mà que toca el flabiol. I al mateix costat es fa un forat al cilindre de la caixa d’uns 2 cm de diàmetre per col·locar-hi la maceta per tocar-lo. Voltant aquest forat s’hi solen posar adorns de llautó.

La maceta es feta de fusta tornejada. N’hi ha que prefereixen fusta feixuga (eben, fusta de magraneta, ginjoler, ametller). D’altres la prefereixen més lleugera, perquè reboti millor a pesar que no sona tan fort. També n’hi ha que s’estimen més un pal ben cilíndric simplement acabat amb una bolleta.

índex