| La
llargària de la bruma ha d'estar en consonància amb la llargària del
bordó. La secció de la bruma ha de ser un poc més petita que la secció
interior de la peça del bordó corresponent. |
| |
|
La freqüència de la bruma depèn sobretot de la longitud de la llengüeta (com
més llarga, més baixa freqüència) i de la seva finor (com més fina, más
baixa freqüència); a vegades per baixar el so de la bruma es pot aferrar
una gota de cera a l'extrem de la llengüeta, això fa que vibri més a poc a
poc i per tant baixa la freqüència. |
|
|
| La bruma
ha de sonar fort i amb la mateixa pressió d'aire que les altres brumes
(si les xeremies tenen més d'un bordó) i que la canyeta del grall. El
so de la bruma es produeix per l'efecte de la vàlvula que s'obre i
tanca continuament (la llengüeta). |
| |
| De
l'excitació de l'aire produïda per la bruma, unes ones surten
directament pel forat de la campana, d'altres reboten, produeixen
interferències i ressonàncies (típic so d'un bordó). |
